Un triomf independentista en les eleccions locals del 2027 és possible, si es prepara des d’ara. Només s’assolirà amb una estratègia compartida de tot el moviment per la República Catalana, entitats i partits. La I Trobada de Càrrecs Electes organitzada per l’Associació de Municipis per la Independència, celebrada ahir, pot ser el primer pas de la nova dinàmica que ha de capgirar la davallada de les anteriors municipals.

Una victòria als ajuntaments d’aquí dos anys pot desfermar un nou cicle ascendent que culmini en un nou embat amb l’Estat espanyol per fer efectiva la República Catalana; un cicle que ha d’anar acompanyat d’una escalada de mobilitzacions populars, tal com preveu el Full de Ruta de l’Assemblea. Malgrat l’actual estat d’ànim de l’independentisme, aquesta perspectiva d’èxit no és una elucubració fantasiosa. En la vida dels pobles hi ha moments en què, després d’anys de letargia, la història s’accelera: el que semblava impossible esdevé realitzable. Va passar el març del 2012 amb el primer Full de Ruta de l’ANC: mig any més tard a l’Onze de Setembre més d’un milió de persones abarrotaven Barcelona i encenien la metxa fulgurant que va portar a l’U d’Octubre de 2017.

Per impulsar l’estratègia compartida l’Assemblea es va entrevistar amb l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i amb el president de l’AMI, Jordi Gaseni, a qui va lliurar unes consideracions per a la I Trobada de Càrrecs electes. La recerca d’un front comú continuarà amb la formació de la Taula per la Independència amb l’AMI i la resta de grans entitats independentistes.

El punt d’arrancada de l’Assemblea és la necessitat de capgirar les pràctiques dels darrers anys amb una profunda regeneració democràtica que superi l’abisme emocional que escindeix la ciutadania dels seus representants. Encarar el nou cicle electoral de manera continuista aguditzaria la pèrdua de confiança dels ciutadans en les forces independentistes. El document aportat ressalta quatre punts determinants per a una oferta innovadora de cara a les eleccions municipals del 2027.

El primer punt és una regeneració democràtica en profunditat per recuperar la confiança de la majoria de ciutadans, combatre l’abstencionisme i el creixement de l’extrema dreta xenòfoba. L’abandó de l’objectiu de la independència, els pactes incomprensibles amb els partits espanyols i la reproducció de les seves males pràctiques han enfonsat la credibilitat de la classe política. La baixa qualitat democràtica resultant s’ha traduït en una mala governança, allunyada dels estàndards dels països democràtics avançats.

El segon és la defensa d’un model municipal republicà, que se situarà als antípodes del model espanyol. Aquest tracta els ajuntaments com una administració residual, amb competències i recursos molt limitats. Els càrrecs electes independentistes han de reclamar el poder sobre els problemes més greus de cada població siguin o no competències seves. L’habitatge, el sistema de salut, l’ensenyament, etc. són responsabilitats de les institucions locals a les nacions del nord d’Europa, proximitat que millora la seva gestió.

Un tercer apartat són les relacions entre la ciutadania i els seus representants. En el model polític espanyol, a causa de les llistes tancades, els electors, excepte les poblacions petites, no coneixen el regidor del seu districte o barri. Les formacions independentistes han de presentar-se de manera que els ciutadans coneguin abans de les eleccions qui serà el seu regidor de proximitat, malgrat les lleis electorals espanyoles.

Un quart punt és la simplificació d’administracions i l’elecció directa a totes elles. La superposició de districtes, ajuntaments, àrees metropolitanes, consells comarcals, diputacions, administració estatal, Generalitat, etc. provoca duplicitats contínues. Cal reivindicar la supressió de les diputacions i l’elecció directa a districtes, consells comarcals i diputacions mentre existeixin.