Com que inaudita?

No podem pas anar bé de cap manera, que diria l’àvia Neus, si un dels màxims dirigents polítics d’aquest país i pal de paller de l’independentisme més institucional qualifica d’“inaudita” la rebel·lió judicial. Com que inaudita? Què té d’inaudita? Com és que la veu inaudita? Què entén Oriol Junqueras per inaudit? Tan inaudit com que el varen condemnar a 13 anys de presó el 14 d’octubre del 2019, aviat farà sis anys. El que és inaudit és la qualificació, quan ell mateix diu que ve de llarg. “Hi ha una part del sistema judicial que fa molts anys va decidir actuar com a cambra legislativa i també com a poder executiu i decideix com interpreta les lleis i com en canvia el sentit.” Segons el diccionari, inaudit és un adjectiu que significa “mai no sentit, increïble, extraordinari en alt grau” i la rebel·lió judicial, en canvi, és el pa nostre de cada dia. I el que encara és més inaudit, a aquestes alçades de la pel·lícula, que trobar-ho inaudit és la inscripció sota el faristol: “S’hi resisteixen però ens en sortirem”, s’hi llegia. Com que s’hi resisteixen? La resistència no és d’ells, amic, la resistència és la nostra. Ells són els agressors, els invasors, els atacants, els assaltants. Vols més sinònims, Oriol, de com poder anomenar aquesta rebel·lió judicial? Trobar-la inaudita i qualificar-los de “resistència” em sembla un blanquejament de la situació a partir d’un vocabulari mal triat, espero que de manera involuntària. Potser millor el proper dia tires de diccionari, Oriol.