Popcorn brain, és a dir, cervell de crispetes, era el concepte amb què el psicòleg David Levy descrivia el 2011 l’efecte de l’excés de pantalles sobre el que és el principal òrgan del sistema nerviós. La sobredosi de vídeos, notificacions, informació o la navegació infinita provoca un resultat similar al del blat de moro en contacte amb la calor desencadenant una explosió de pensaments, rebotant descontrolats els uns contra els altres, que dificulta i molt la concentració. La metàfora és perfectament visual. Però també funciona si tenim en compte que les crispetes són el complement ideal per al cinema o les tardes de sèries. És a dir, pur entreteniment. I és que el món digital, amb les xarxes socials com a grans protagonistes, ens distreu de tot i de tots. Els gegants tecnològics no només han dissenyat unes plataformes que ens mantenen enganxats, sinó que, a més, impacten directament en la capacitat d’atenció, per no parlar de l’autoestima i la salut mental. Països europeus, entre els quals l’Estat espanyol, han fet passos per elevar la protecció dels infants en els entorns digitals, a l’estil d’Austràlia, el primer a prohibir les xarxes socials als menors de 16 anys. És urgent i imprescindible. Les crispetes, per a les pel·lícules.