Empremtes en el territori

El planeta està sofrint canvis constantment per causes diverses: moviments sísmics, impactes de meteorits, fenòmens meteorològics i d'altres que retoquen la faç de la Terra. La fauna i la flora tenen una menor incidència en aquesta qüestió.

En el cas dels humans, la repercussió sobre l'entorn és, cada vegada, més intensa i s'accelera en proporció al progrés econòmic i tecnològic. Com a conseqüència de l'evolució, l'aparició d'un ésser racional ha causat el trencament de l'equilibri inestable de la natura. I és que la capacitat de l'espècie humana de modificar la biosfera s'ha anat intensificant al llarg de la història.

En la prehistòria, per l'escassa població i pel minso desenvolupament tecnològic, l'home podia influir ben poc sobre l'estat del planeta i podem pensar que la natura li resultava aclaparadora. L'hàbitat era molt precari. En l'etapa següent, va sorgir el sector primari, és a dir, l'agricultura i la ramaderia, que equivalen a l'adopció de la vida sedentària. Es modifica l'estat natural primigeni. A més a més, apareixen les ciutats, que van néixer a Mesopotàmia (actual Iraq) entre els anys 4.000 i 3.000 aC. Posteriorment, van passar al vessant nord de la Mediterrània i, més endavant, van arribar a la resta d'Europa. Tenien una dimensió discreta i, precisament, eren, i són, expressió d'artificialitat.

En una fase posterior arriba la Revolució Industrial, que introdueix el sector secundari. L'emigració de la gent del camp cap a les ciutats per convertir-se en obrers industrials va fer que les urbs experimentessin un canvi d'escala quant a les seves dimensions i que l'empremta de les accions humanes sobre el territori augmentés.

En el segle XX, comença una altra etapa caracteritzada per un triple salt d'escala: 1) explosió demogràfica; 2) augment, en nombre i dimensió, de les ciutats i de les infraestructures, i 3) espoli dels recursos naturals. L'empremta que l'home deixa sobre el planeta és important perquè, autoerigint-se en amo i senyor de la Terra, s'apropia d'ella sense respectar-la. És quan s'ha passat de la ratlla que es fa evident la finitud del planeta i, lògicament, sorgeixen greus problemes ecològics. El sistema de vida actual esdevé insostenible.

Ens trobem entre les limitacions del planeta i les necessitats de l'ésser humà. D'aquí ve que s'enfrontin dues lògiques: la humana i l'ecològica. La nostra espècie té dret a gaudir d'un hàbitat digne i, al mateix temps, ha de mantenir les condicions de vida de la Terra, que inclou tots els organismes del gran sistema planetari. S'han de conjugar ambdós aspectes, un equilibri certament complicat.

Poso l'accent en dos paràmetres relacionats amb aquest plantejament, que són la demografia i l'urbanisme (qualsevol acció humana sobre el planeta), en els quals s'han d'emprendre dues línies d'actuació. Primer, frenar el creixement demogràfic i, segon, tractar adequadament les ciutats i el territori. Això vol dir actualitzar la ciutat clàssica, compacta i densa, d'arrel mediterrània (ciutat pública), perquè és la menys insostenible enfront de la ciutat dispersa d'origen anglosaxó i nòrdic (ciutat domèstica). En el cas del territori, passa el contrari, perquè els països de clima fred solen ser més respectuosos amb la natura. La solució rau a aplicar la cultura urbana dels uns i la sensibilitat territorial dels altres.

En el rerefons, però, hi ha el canvi del sistema de vida i l'actitud d'actuar respectant la Terra. Només grans avenços tecnològics poden canviar, parcialment, el panorama.