Corbacho entra en acció

La gent que coneix els budells i les hèrnies del PSC afirma sense un segon de dubte que José Montilla i Celestino Corbacho no s'entenen. Són la mateixa cara de la moneda i són també les mateixes ambicions. L'oli i l'aigua. El ministre d'Indústria va ser temptat quan en un moment de turbulències en el procés de reforma estatutària semblava que havia arribat el moment de refundar la federació del PSOE a Catalunya. Contra el PSC. El president de la Generalitat va respirar amb una certa tranquil·litat quan Zapatero se'l va emportar a Madrid i li va donar un ministeri roent. D'aquells d'iràs i no tornaràs. Però Corbacho ha tornat. I no se sap ben bé què vol i qui representa. Ni qui l'ha ressituat a l'ull de l'huracà català. En la mateixa entrevista és capaç d'afirmar que Artur Mas planteja propostes electorals anticonstitucionals i alhora que no li faria res governar amb els convergents. Més enllà de l'espanyolisme i de les ganes palpables de continuar tocant poder, què defineix Celestino Corbacho? I què defineix el PSC?