El recurs de la por

El PSC va aconseguir 25 diputats en les darreres eleccions al Congrés recorrent a una campanya basada més en els defectes aliens que no en els mèrits propis. Una campanya centrada en la por, sota la consigna de demanar als electors que hi anessin per evitar que tornés el Partit Popular. En un moment concret de la història apel·lar a la por pot tenir un cert sentit. La humanitat s'hauria estalviat molts disgustos i l'estesa de morts més dramàtica de la seva història, per exemple, si els electors alemanys haguessin fet cas als que els avisaven dels perills de l'ascens del nacionalsocialisme. Però una cosa és fer-ne ús estrictament en situacions excepcionals i una altra convertir el sistema de l'avís en mètode. Aquestes eleccions al Parlament, per exemple, s'han multiplicat les alertes per evitar “derives”, “experiments”, “pulsions separadores” i tares diverses. Els espantadors de fantasmes i de serps s'ho haurien de fer mirar. Corren el risc de pensar definitivament que els electors són idiotes que cal espantar crònicament.