Colònies

Les famílies continuen inquietes aquests dies perquè hi ha moltes escoles que no volen fer colònies ni excursions. Alguns mestres, no tots, protesten així per la modificació del calendari escolar i la supressió de la jornada intensiva.

La qüestió és difícil de resoldre perquè tant les colònies com les excursions són activitats voluntàries. Les escoles les incorporen sovint al seu projecte educatiu, però no formen part del currículum. Molts mestres creuen en aquestes sortides no tant pel que puguin aprendre els alumnes, sinó perquè és una manera de reforçar el grup i la seva autoestima.

Les colònies van néixer fa uns noranta anys motivades per la necessitat de portar els alumnes a un ambient sa. Llavors les ciutats eren un cau d'infeccions i la taxa de mortalitat infantil catalana era la segona més elevada d'Europa.

El conflicte es resoldrà quan s'escolti els mestres. Perquè el que hi ha al darrere no és tant el canvi de condicions laborals, un fet difícil d'assumir per qualsevol treballador sigui de l'ensenyament o no, sinó perquè els mestres portaven molts mesos tenint la sensació que ningú no els escoltava. La protesta és una manera de dir que ja n'hi ha prou.

Ara, a mi, el que m'encurioseix és saber què passarà amb les escoles (un 45 per cent, segons tinc entès) que mai fan colònies o que fan una excursió a l'any. La ira de l'opinió pública ha caigut a sobre les escoles que feien una activitat voluntària i que ara amenacen de deixar-la de fer. Però de les que mai fan res, d'aquestes ningú no en parla.