Trossos

Ahir

Ahir van coincidir a Barcelona dues coses de naturalesa diferent. Una, la vaga general convocada pels sindicats. L'altra, uns incidents greus d'ordre públic. Els dos esdeveniments no s'han de confondre, sobretot si els sindicats que convocaven la vaga ajuden que no es confonguin. D'una banda, desmarcant-se dels incidents. De l'altra, desmarcant-se de qualsevol relació entre vaga i violència o coacció. Per tant, també de les formes d'actuació d'alguns piquets.

Vaga

La vaga, en ella mateixa, no va ser ni un èxit ni un fracàs. Va ser un toc d'atenció, una demostració que els sindicats són un actor rellevant de la vida pública, però que no estan en condicions de paralitzar el país. Per tant, se'ls ha d'escoltar, però no poden substituir els llocs on s'han de prendre les decisions: les institucions, els parlaments. El dia d'ahir no va ser un dia laborable normal. No es pot ni menystenir ni sobrevalorar.

Incidents

Ni la vaga ni les seves reivindicacions legítimes són excusa per als incidents. Em costa imaginar-me una cosa més a les pròpies antípodes que la llibreria Europa. Però em sembla inacceptable que es destruís. I que es cremés un cotxe de la policia i que es rebentessin aparadors. Tant se val en nom de què es feia. Com més a favor estaves de la vaga, més clara ha de quedar la manca de condescendència per les coses inacceptables que es van voler fer sota el seu paraigua i en el seu nom.