Més enllà de les milícies

La premsa més ultramuntana de Madrid va titular ahir a tota tinta “Fracàs general”. Resum dràstic d'una jornada de vaga on hi va haver més ombres que llums. Com a l'escorpí xinès, els pot el caràcter, a aquests senyors de les milícies nacionals annexes. Potser els hauria convingut més afirmar que la protesta contra Zapatero havia funcionat perquè la gent pateix una indignació tan forta que s'apunta a un bombardeig sindical. Si volen acabar amb el líder del PSOE, com més seran més riuran. Però no ho suporten. Pot més l'odi de classe que l'estratègia convenient. Però el problema no són els nous requetès, sinó el to general de tota l'altra premsa, fins i tot la còmplice. Els líders sindicats catalans i espanyols proclamaven dimecres la gran victòria i ahir les portades dels diaris els desautoritzaven amb ganes. Potser s'ho haurien de fer mirar. Potser aquests temps de crisi i incerteses ja no són els més idonis per a l'arrogància, ni que sigui sindical. Potser ja no es pot parar tot el que es mou, ni que sigui a trompades.