“La volta al col·le”

La tornada a l'escola és un bon termòmetre de la salut del català. Pareu l'orella el primer dia de classe, en què els retrobaments fan els nens xerraires. Però el meu particular termòmetre és al Google. Hi escric “la volta al col·le”, i cada any me'n surten més: enguany 6.820. A finals d'agost el centre comercial del costat de casa ja lluïa el fatídic rètol: “La volta al col·le”. Estava molt ben imprès, devia costar una pasta. La frase diu molt del que alguns entenen per correcció: pulcritud ortogràfica, que no falti el punt volat, i amb l'ela geminada de tòtem protector, fot-li que és de Reus! Però a mi aquest punt volat em sembla la cirereta de l'escarni. Perquè no és l'humil comerç de proximitat, que potser no en sap o no hi arriba, sinó grans empreses les que, en lloc de pagar professionals, passen l'eslògan pel traductor automàtic i avall que fa baixada. Hi ha alguna cosa en “la volta al col·le” que m'irrita més que si ho escriguessin en castellà: i és la sensació que ens prenen per imbècils. I és que no n'hi ha prou sancionant els que ho fan tot en castellà, perquè en el fons fa més mal a la llengua, la insulta més, aquesta “volta al col·le”. Si volem que entenguin que això del català va de debò, potser que desem les pastanagues i els ensenyem el bastó. A veure si els queda clar que “La volta al col·le”, a aquestes altures del partit, ja no és cap gest de bona voluntat sinó una cagarada en la llengua del país.