Per als joves

“És un ocell? És un avió? No! És qui ha ajudat 41.000 joves a emancipar-se! Super-Montilla, l'increïble home normal!” Etcètera. Segur que vostè ja deu estar al corrent de la contribució de la Joventut Socialista de Catalunya a la campanya del PSC, i que consisteix en uns dibuixos amb inequívoca estètica de còmic que mostren el president Montilla com si fos un superheroi. En concret el veiem obrint-se la camisa per mostrar les malles que duu a sota, amb una gran M al mig del pit a la manera de Superman. A sota, una frase (n'hi ha unes quantes, a escollir) que pondera els superpoders del candidat socialista a la reelecció, i que tenen a veure amb polítiques per a la joventut. És que aquesta campanya va adreçada als joves, expliquen des de can PSC. Es tracta d'oferir-los una imatge que ells puguin trobar atractiva, a fi d'aproximar-los a la política.

Home. Lluny de mi la voluntat de dir res sobre la campanya, però això de presentar el president de la Generalitat com un Clark Kent a punt de canviar-se per lluitar contra les forces del mal és, com a mínim, original. D'això es tracta, suposo que em dirien els promotors de la idea. A La Vanguardia vaig llegir unes declaracions de Lluís Bassats a propòsit del tema: deia precisament que és una bona campanya, perquè se singularitza respecte de les altres. D'això no n'hi ha cap dubte, a fe, com tampoc no n'hi ha cap que, de publicitat, el senyor Bassats en sap un niu. A més, ja fa temps que els socialistes catalans demostren un saludable sentit de l'humor en aquestes coses de la comunicació: durant la campanya de les eleccions de 2006, ja van presentar aquell anunci en què una veu cantava allò de “compromís, gestió, experiència i feina: Mon-ti-lla”, amb la melodia dels vells anuncis de Nocilla. Fins i tot van enganxar una etiqueta en un pot de la famosa crema de cacau que deia “Montilla”. Feia molt de goig. I aquest estiu passat van presentar la pàgina web www.sociates.cat, com venint a dir: de cap manera ens prenem això de sociates com una paraula pejorativa, sinó que, ben al contrari, ens la fem nostra i la reivindiquem.

Tot això està molt bé i que duri. El que m'encurioseix és aquest tema dels joves. Ara és el PSC, però podria ser qualsevol altre partit polític, institució pública o privada, banc, caixa o fabricant d'automòbils. La pregunta seria: com és que, cada vegada que qualsevol d'aquestes entitats diu que vol adreçar-se als joves, ho fa com si tots ells fossin curtets? Ser jove no és sinònim de tenir les facultats mentals atrofiades, que sapiguem. Són capaços d'escollir opcions polítiques sense necessitat que els partits intentin captar la seva atenció a base de malabarismes i gracietes. De fet, l'abstenció també és una opció política. I no sé què em fa pensar que serà la de molts joves el proper 28-N.