Hi ha fets o sols hi ha paraules (iròniques)?

Si després de dues legislatures al capdavant de la coalició que ha governat Catalunya, tota la pólvora que el PSC pot posar al canó per disparar el tret de sortida de la campanya electoral és un cartell dient Artur Mas de lo mismocòmic amb les faccions del president Montilla que van presentar la setmana passada o el vídeoque pretén ridiculitzar Mas posant-li diferents vestits i pentinats al so de cançons enganxifoses.

Ni Mas és más de lo mismo perquè fa vuit anys que no és al govern, ni els superherois de còmic a l'estil de la factoria Marvel fan cap gràcia a ningú que tingui menys de cinquanta anys, ni les metamorfosis d'atrezzo que li fan en el vídeo al presidenciable convergent desperten altra cosa que xena.

Del PSC i de José Montilla es recorda especialment, en canvi, aquell eslògan electoral que deia Fets, no paraules. A fi de mantenir en bon estat la nostra salut cívica ens convindria pensar que els fets que el PSC ens pot acreditar no es limiten a aquestes sortides iròniques de cafè. Que ara potser hauria estat un bon moment per demostrar fins a quin punt aquell lema ho ha estat també del govern que ha presidit i si la causa principal de la delicada situació econòmica que viu actualment la Generalitat ha estat haver donat prioritat absoluta a la dotació d'equipaments i serveis per als ciutadans, és a dir, a fer obra de govern.

És possible que les campanyes electorals requereixin cada vegada més que es plantegin com un espectacle mediàtic perquè es creu erròniament que els electors no hi presten prou atenció quan la realitat és que el que hi ha és una important manca d'interès provocada pel fet que les respostes als seus problemes són efectistes i no eficients i són convenients i no convincents.