Trossos

Art sacre

Mentre la visita del papa animava el debat sobre la laïcitat de l'Estat, a Saragossa es manifestaven uns quants milers de persones a favor de desmantellar l'actual museu diocesà i comarcal de Lleida, retirant-ne les peces adquirides fa dècades a parròquies de la Franja. És a dir, es manifestaven perquè una decisió eclesiàstica, el canvi de diòcesi d'unes parròquies, s'imposés per damunt de la lògica cultural i civil que regeix un museu.

Laïcitat

Si una cosa es desprèn de la visita del papa a Barcelona, és que cal distingir entre l'àmbit religiós i el civil i polític. El papa té dret a fer proselitisme de les seves conviccions. Però l'espai públic es regeix per la lògica civil. I els dos mons, diferents, es respecten. Amb l'art sacre de la Franja ens proposen exactament al contrari: que la lògica civil, en un museu que no és només de l'Església, se subordini a decisions eclesiàstiques.

Separació

La separació entre Església i estat, fonament de la modernitat, fa que el destí de l'art de la Franja no hagi de dependre de què en diu l'Església, sinó de les lleis civils. L'Església pot modificar els límits de les diòcesis. Però això no pot afectar un museu públic i uns béns que no van ser espoliats per un exèrcit –com els papers de Salamanca–, sinó comprats i pagats. Amb la paradoxa que molts dels que es manifestaven a Saragossa segur que es proclamen partidaris de la laïcitat de l'Estat.