Opinió

L'escaire

‘Top secret'

Suposem que Montilla, Carod i Saura, que aquests dies estan en plena depressió postelectoral –per bé que la dolença ha pres formes diferents a cada un d'ells– es deuen haver animat una mica veient que també surten en els papers del Departament d'Estat nord-americà que ha filtrat Wikileaks. Ara vesteix, això de sortir en aquests papers. Vol dir que l'imperi et considera i et vigila. És una medalla, adorna la personalitat, atorga importància. “Aquest senyor surt en els papers de Wikileaks”, us diuen, quan us presenten algú. “Caram!”, exclameu impressionats, mirant-lo de prop, i li feu una reverència. Però els papers de Wikileaks són, en bona part, paperassa. Els millors són entretinguts i amens perquè mostren la diplomàcia amb batí, no pas prenent bombons Ferrero Rocher sinó amb els peus sobre la taula i els mitjons foradats. En els papers de Wikileaks té més interès la forma que el fons. Hi ha poques informacions veritablement inèdites. La majoria se sabien, se sospitaven o s'intuïen. A Barcelona, a mitjans del 2008, hi havia un cònsol que es deia Todd Robinson, que va enviar alguns informes sobre política catalana a la superioritat. Segons el que ara s'ha publicat, els informes no estan pas malament. Hi tocava força, l'afroamericà Robinson, però no hi ha pas cap revelació ni cap meravella ni res que justifiqui el secret. Fa l'efecte que Robinson no s'hi escarrassava pas gaire. Devia llegir un parell de diaris de Barcelona, algun de Madrid i després amania un resum amb algunes idees pròpies i moltes de manllevades. Aquesta és la gran matèria secreta. Ho enviava a Washington i llestos. Ja podia anar a menjar bombons Ferrero Rocher. Robinson podria haver enviat els diaris directament i la informació encara hauria estat més extensa i de primera mà. Ell la manufacturava. Devia considerar que formava part del sou. Es prenia la molèstia de fer el resum, amb bastant bon ull, ja ho diem. Per exemple s'atribueix a Robinson aquesta gran definició del PP català: “Té líders impopulars que defensen idees impopulars”. Exacte, Robinson.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.