Trossos

Escepticisme

Artur Mas va fer un excel·lent discurs d'investidura, en la forma i en el fons. Va oferir imatge de seriositat davant de la crisi i d'ambició tranquil·la en la qüestió nacional. De vegades, sembla que en aquest país, per fer veure que ets neutral o perquè ens angoixen els entusiasmes, s'hagi de ser escèptic per obligació. Doncs no crec que Mas convidés ahir a l'escepticisme, sinó a l'esperança. I s'ha de poder dir en veu alta. Perquè convé.

Automatisme

Si el discurs de Mas va ser solvent, la dinàmica parlamentària del primer dia d'investidura va ser una mica decebedora, per automàtica. Feia l'efecte que moltes de les valoracions dels grups estaven escrites abans d'haver sentit el discurs. I el discurs era atacat al mateix temps per raons absolutament contradictòries a la vegada: les valoracions i els vots d'aquestes sessions d'investidura, automàtiques i previsibles, alimenten una idea de la política com a teatre no gaire fotogènica.

Transició

Del discurs de Mas quedarà una idea amb pes: la transició catalana. CiU arribarà al poder perquè ha promès que ens mourem. Que no ve a mantenir l'statu quo, sinó a canviar-lo. Amb la prudència, la tranquil·litat i les bones formes que calgui, però movent-se. Si Mas s'ho hagués deixat ahir, malament. Si no hagués centrat la intervenció en la crisi econòmica, pitjor. Va parlar d'una cosa i de l'altra. Només és el començament. Però és un bon començament.