anàlisi
Un capità, treball en equip i rumb
La sensació de disgregació del govern barceloní
és al carrer
Que no es pot fer una transmutació dels resultats electorals d'uns comicis a uns altres, ja és un fet llargament constatat. Que els polítics acostumen a actuar més a remolc dels efectes d'un resultat electoral que a analitzar-ne les causes, també és un fet evident. I és poc intel·ligent. Entre les parets del Palau de la Generalitat i les de l'Ajuntament de Barcelona hi ha pocs metres de distància. Entre els errors comesos pel govern tripartit a la banda de muntanya i els del tripartit municipal de la banda de mar –ara bipartit perquè Esquerra va saber intuir la desintegració, tot i que ara està igualment en perill per l'atomització del vot independentista– no hi ha ni un mil·límetre. Hi ha diferències entre gestionar i governar. I es pot fer molt bona gestió i perdre unes eleccions per no saber governar. El bon govern, a més de l'honestedat i la transparència, requereix un rumb ben traçat. A alguns polítics els convindria haver embarcat en un dels 14 vaixells de la Barcelona World Race. Aprendrien què és el treball d'equip sota les directrius d'un capità i la importància d'un rumb ben fixat per assolir objectius.
La sensació de disgregació de l'actual equip de govern a la capital catalana és al carrer. Una disgregació que va més enllà de les desavinences entre socis: el PSC i Iniciativa. Afecta el conjunt del govern. Com a fet, pot ser constatable o no. Com a percepció, no hi ha cap mena de dubte. Està instal·lada al carrer. I en política les percepcions són tan importants o més que les constatacions. Maquiavel ja ens revela la importància de l'aparença: “Pocs veuen el que som però tots veuen el que aparentem”. En temps de crisi s'accentua la necessitat de sensacions de seguretat en la societat. I la discrepància, en la nostra societat, malauradament, no és encara un valor positiu. S'associa a la idea de
desestabilització. L'alcalde Hereu faria bé de dedicar un temps a estudiar les lliçons del 28-N. Si no, corre el perill de donar com a victòria la seva proclamació com a candidat, quan el partit de veritat es juga el 22 de maig.
