Indecent

Els sous que cobren José M. Aznar i Felipe González, per assessorar Endesa i Gas Natural són una amoralitat. Aquests dos expresidents espanyols tenen una pensió vitalícia de 80.000 euros, deu vegades més que bona part dels jubilats que en compensació a tota una vida de treball just arriben als 8.000 euros anuals. Però no discutim la paga d'aquests dos grans homes d'estat. És obscè que ara Aznar cobri 200.000 euros anuals d'Endesa, una empresa que ell va privatitzar i que va col·locar a mans amigues, preferint que passés a control italià abans que a una empresa amb pedigrí català (cada vegada més discutible). I és vergonyós que González cobri 126.000 euros de Gas Natural perquè als 68 anys s'hauria de dedicar a viure de la seva magnífica pensió pels serveis prestats. Però els ingressos d'aquests dos personatges no s'acaben aquí. Aznar és membre o assessor de no sé quantes empreses i es calcula que els seus ingressos anuals superen el milió d'euros. I González és amic i va portar el maletí al magnat mexicà Carlos Slim, considerat l'home més ric del món. A més, ambdós tenen un catxet extraordinari per donar conferències, a banda dels llibres, els articles, etcètera. Què té a veure la realitat d'aquest duet de vividors al costat de la gent que s'ha deixat la pell a l'obra o en una fàbrica durant 50 anys per acabar cobrant una misèria? O amb els qui fent feines més benignes tenen quaranta anys de cotització i ara els diuen que encara n'hauran de cotitzar més? L'administració ha de ser responsable i garantir les pensions pels anys que puguin viure les persones que hi han deixat la pell. Potser l'estat del benestar està en perill de fallida, però sempre n'hi ha que saben surar entre dues aigües.