Tot són preguntes

A la fi, després de reunir-se, discutir llargament, dubtar, emetre notes i comunicats i esperar, aquesta vegada, uns quants països occidentals, convenientment beneïts per l'ONU, s'han embolicat en un conflicte africà. Gran notícia. Per defensar el poble libi. Una bona causa. Ha tingut més sort el poble libi –si el que està passant ara allà es pot considerar d'alguna remota manera una sort– que el poble de Libèria, el de Sierra Leone, el de les Guinees i el de tants altres països africans que han estat durant anys inferns d'al·lucinació, contemplats amb indiferència i fins traient-ne profit per aquests estats europeus democràtics que ara s'afanyen a socórrer el poble libi, atacat per aquell home que fins fa poc encaixava les mans amb els mateixos que ara el bombardegen, singularment amb Nicolas Sarkozy, cap visible i ostensible de l'operació, des del moment que el president Obama deixa fer i se n'ha anat al Brasil, a veure, amb mànigues de camisa, com li ballen capoeires. Un fet insòlit, aquesta debilitat envers el poble libi, tan insòlit que al continent mai no s'havia esdevingut una situació equivalent. D'operacions colonials per ajudar un o altre exèrcit tribal tantes com vulgueu, d'interposicions –és una manera de dir– de cascos blaus, també. Però aquest festival de Tomahawks, Typhoons, F-18, Awaks i fins i tot un submarí de l'armada espanyola, que molt serà que torni indemne a Cartagena, això mai. Aleshores, davant d'un fet tan insòlit, cal preguntar-se per què. És la jugada més arriscada de Sarkozy, decidit a recobrar aquella presència constant i a tot arreu amb què va començar el mandat presidencial, llavors que va anar, amb la seva dona anterior, justament a Líbia a buscar unes infermeres búlgares? Per què s'ha trencat, en aquest afer, l'avinença francoalemanya, tan cordial i celebrada els últims anys? I les mitges tintes de l'OTAN? I el paper dels països àrabs? Avui diuen que pretenen eliminar Gaddafi i demà diuen que no. En què quedem? Les informacions són escasses i contradictòries. Perplexos, tot són preguntes.