Articles

ca montes

Imaginen

Imaginen que jo sóc el president d'un país xicotet que està a punt de fer-se independent

Imaginen que jo sóc el president del govern d'un país xicotet que està a punt de fer-se independent. Ja ho sé que és imaginar molt, però podem provar-ho. Imaginen que jo diumenge he de fer un discurs solemne. Imaginen que m'escolten dir una cosa com ara aquesta: “Benvolguts conciutadans. Estem a punt de fer un pas històric que serà recordat per totes les generacions. L'anhel de llibertat, aquella flama que va resistir entre les brases quan la dictadura ens va sotmetre, ha renascut amb tota la força i ens empeny, ens projecta, ens reclama un futur que ja és a les nostres mans, que només depèn de la nostra decisió. Ara és l'hora”.

Suposem que aquest discurs, més llarg i elaborat, l'escolten vostès un diumenge de sol, agradable, enmig d'una celebració cívica impressionant. 

I arriba després el dimecres.

Imaginen que jo dimecres he de fer un discurs solemne. Imaginen que recordant encara les paraules de diumenge m'escolten dir una cosa com ara aquesta: “Xe, companys. Estem ja pa pegar un bot que serà l'hòstia. Ma güela es quedarà espantà i no trobarà l'arròs ni amb ulleres. Bons collons tenien els fatxes pa xafar-mos. Ara, perquè mos dóna la gana, farem lo que volem i me la talle si no ho fem. Així que ja ho sabeu: A por ellos oe, a por ellos oe!!!”.

Si fa no fa el discurs és el mateix –siguen indulgents, si us plau–. De fet ve a dir, pam amunt pam avall, la mateixa cosa. Però no és igual en absolut. 

Qui m'haguera escoltat un dia i m'escoltara l'altre es preguntaria què ha passat. És cert que parle de la mateixa cosa, d'això no hi ha cap dubte, en principi. Però què ho fa que una posició igual la defense de formes tan diferents? Com és que no sé mantenir la mateix prosa? El mateix to. La mateixa cadència. La mateixa emoció. El mateix batec. El mateix respecte. La mateixa elegància. Com és que m'arrisque que el que m'escolta reba impulsos tan diferents, emocions tan canviades, imatges tan paradoxalment allunyades, a risc de deixar-lo pensarós, inquiet per la meua manca de coherència?

Imaginen que no parle de registres lingüístics...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.