Mars i plats sense peixos?

Philippe Cury i Yves Miserey, en el llibre Une mer sans poissons (Un mar sense peixos), del 2008, exposen un problema clau del nostre món, del mateix ordre que el canvi climàtic o la contaminació del medi ambient: a força de ser menjat per les persones, el mar es mor. Tot i que el peix és important en la nostra alimentació, el problema no és només alimentari, perquè alteracions substancials del medi marí tenen repercussions mediambientals de gran abast.

Fa poc s'ha difós un informe de la New Economics Foundation i d'Ocean 2012, organització que lluita per la modificació de la política pesquera europea, que mostra que la població espanyola s'hauria quedat sense peix a primers de maig, si es proveís solament de l'obtingut en aigües comunitàries, ja que Europa només aporta un terç del peix que consumeix. La producció de les piscifactories atenua, però no compensa, aquesta mancança. A Catalunya, el 2009 es van pescar unes 30.000 tones de peix, quantitat que significa uns 5 quilos per persona i any, és a dir, una mitjana d'uns 14 grams diaris, força menys del que consumim realment, o del que és recomanable consumir, que s'estableix en uns 50 grams diaris de mitjana, és a dir, de tres a quatre racions de peix a la setmana. Degut a això, els països desenvolupats que són deficitaris en les captures de peix surten a pescar arreu del món i exploten, amb tecnologies potents, recursos de països pobres que es veuen privats dels peixos de més qualitat i de les seves formes artesanals de producció local, i al ritme actual això no pot seguir, si no volem esgotar del tot els recursos pesquers.

El peix és molt nutritiu i saludable i d'un gran valor gastronòmic. Conté proteïnes d'alt valor biològic, més digeribles que les de la carn; greixos, sobretot el peix blau, rics en àcids grassos insaturats, que tenen efectes cardiosaludables (especialment els omega-3); vitamines del grup B (especialment B12), i el peix gras, a més, D i A; minerals com potassi, calci, fòsfor, ferro (menys que la carn), zinc i iode. El peix de piscifactoria, la producció del qual ha de créixer, si volem que n'hi hagi prou per a tothom de manera sostenible, té, ben cultivat, el mateix valor nutritiu que el peix salvatge.

El consum de peix pot, però, comportar alguns riscos, que cal tenir en compte. La contaminació de les aigües per metalls, com el mercuri, o compostos, com les dioxines, arriba als peixos, sobretot als més grans. Els nivells trobats en els consumits a casa nostra indiquen que, en general, els beneficis del seu consum superen els eventuals riscos d'aquests contaminants, però cal controlar i reduir les fonts de contaminació. Com a precaució es recomana que les embarassades i la població infantil consumeixin amb moderació el peix d'una certa grandària, especialment el gras, com la tonyina. Pensem, a més, que la producció d'un quilo de peix petit, com les sardines, requereix menys recursos que la d'un quilo de tonyina. Això no vol dir prescindir de la tonyina, però sí controlar-ne el consum.

Per tot plegat, a casa nostra s'estan portant a terme interessants iniciatives per promoure el coneixement i el consum raonable de peix. El juny de 2010 es va inaugurar a Barcelona el Centre Interactiu del Peix, un espai educatiu ubicat a Mercabarna, que vol apropar el món dels productes pesquers al públic i, especialment, als infants. El març d'enguany s'ha inaugurat l'Espai del Peix de Palamós, un nou equipament vinculat al Museu de la Pesca d'aquesta població, que té com a objectius potenciar el coneixement del peix fresc de la costa com a tret cultural i element bàsic de la nostra forma tradicional d'alimentació mediterrània, i fomentar hàbits saludables i respectuosos amb el medi i les espècies per contribuir a difondre els productes de proximitat gestionats de manera sostenible. Tant de bo això serveixi perquè les futures generacions sàpiguen fer mercat en comprar peix amb coneixement de causa.

Com diu Jordi Lleonart, de l'Institut de Ciències del Mar, “hem de respondre a preguntes com: de qui és el recurs? On som i on volem anar pel que fa a la pesca? Cal una bona sintonia entre científics, administracions i pescadors, i un seguiment de control i vigilància per assolir els objectius de sostenibilitat. Hem de pescar menys i pescar millor”. En aquesta qüestió, com en tantes altres, convindria una bona governança mundial i seguir criteris diferents dels que s'acostumen a aplicar, entre altres, en el món financer.