La finestra dels quintos

El genial Alfred Hitchcock va popularitzar el voyeurisme amb esperit detectivesc a La finestra indiscreta. I des de fa un temps l'administració s'ha inventat la finestreta única per centralitzar les consultes i peticions de la ciutadania. Són exemples per demostrar que les finestres, a més de fer entrar la llum a les cases, també permeten una mirada fosca, observant des de darrere les cortines, i que són importants punts d'intercanvi de comunicació, i tant poden ajudar a resoldre un assassinat com un conflicte administratiu. Però els volia parlar d'una finestra diferent, que mirava cap enfora i cap endins, que resumia curiositat, xafarderia i molts quintos de cervesa. Al meu poble ha caigut un dels símbols que defineixen una comunitat. La finestra del bar conegut durant molts anys per ca la Balbina, abans ca la Rossa i, darrerament, can Mestres, era una institució perquè sobretot en les èpoques del bon temps sempre hi havia algú recolzat a peu dret des de fora amb el quinto a la mà, fent-la petar. La finestra feia les funcions de barra al carrer de dues places. Era una taverna d'homes, i per concretar més, un bar que acollia sobretot els immigrants dels anys seixanta i setanta que tenien més set. Òbviament d'assedegats n'hi ha a totes les cases, però la finestra que ens ocupa tenia uns inquilins habituals que sempre m'havien cridat l'atenció. El bar que ha tancat les portes sempre s'havia caracteritzat perquè el regentaven dones de caràcter, que s'imposaven en aquell ambient tavernari. Amb el tancament ha caigut la mítica finestra, transformada ara en porta d'accés. Potser és una metàfora de futur, i que s'ha acabat el temps de tirar la casa per la finestra.