Ascensors

Fa set anys, França inicià una revolució com no s'havia vist mai, tot i que els desordres civils són una tradició nacional popular –no han oblidat que van ser bressol de la Revolució amb majúscules–. Ara la retòrica socialista ha minvat i els himnes de barricada són per veure de quin cantó del llit s'alça DSK; recordo l'interès que despertà aquell 27 d'octubre, amb la mort de dos adolescents del barri de Clichy-sous-Bois, just a l'est de París. Tenien 15 i 17 anys i, en creure's perseguits per la policia, s'amagaren en una subestació elèctrica; moriren electrocutats. Aquella primera nit, uns dos-cents joves van manifestar-se i van cremar una vintena de cotxes. Així es va iniciar una de les revoltes més comentades i analitzades d'Europa. Dos dies després, unes 500 persones marxaven en silenci sota el lema: Morts per res. Indignats replicaven els mots. Aquestes revoltes s'evitarien amb una millora dels ascensors socials? Els programes multiculturals, les lleis d'habitatge justes, els plans de benestar social, fins i tot la inversió assenyada, poden arribar tard, malament o mai. Mentrestant, cal, com ha fet l'Ajuntament de Badalona, arreglar l'ascensor mecànic, que uneix els barris de Dalt de la Vila i Bufalà, que no funcionava des de feia més d'un any, a causa dels actes vandàlics; tenint clar que la convivència és una delicada planta que cal cuidar, fins al petit detall.