ca montes
El savi mossèn de Medinyà
La prosa de Prats és transparent, d'una naturalitat que esborrona
Modest Prats era fins fa poc el mossèn de Medinyà. Però no només això. Perquè Modest Prats és també un gran professor universitari, l'autor de llibres fonamentals, un dels millors polemistes que he vist, escoltat i gaudit mai en la meua vida, i un escriptor enorme. És un intel·lectual de cap a peus i un home profundament honrat que ha fet amb molt de goig de mossèn de poble, un ofici avui en vies d'extinció. Ara l'editorial Empúries ha publicat el llibre Homilies de Medinyà, un volum que aplega textos esparsos personals i religiosos escrits per ell i guardats en calaixos de casa o publicats en circuits gairebé clandestins.
Me l'he llegit com si beguera un got d'aigua. La prosa de Prats és neta i transparent, d'una naturalitat que esborrona. El mossèn excel·leix en la genuïnitat de la llengua però també en una espectacular capacitat per narrar converses, un art ben difícil que feia dècades que no veia executar a ningú amb tanta precisió i capacitat. Supose que ser un bon conversador ajuda a narrar-les tan bé. I ell ho és, de fi, agut i detallista. Amarat d'una lògica que només la formació en els clàssics pot dispensar, recorde Prats una vesprada en una de les tertúlies del Vendrell a Catalunya Ràdio destrossant un convidat d'ordre. Aquell afirmava que alguna cosa no la podíem fer perquè anava contra la Constitució, i la veu de Modest Prats va tronar davant el micròfon: “És clar, perquè és la Constitució, el problema!” Era aleshores un moment en què el text sacralitzat pels espanyols encara no era possible canviar-lo en quinze dies i en què qualsevol radicalitat sonava sospitosa, especialment per a aquells ignorants que encara no han entès que ser radical i ser extremista no té res a veure.
Aquell dia recorde que vaig veure Modest Prats com el gegant que és. Em va ser una sensació gairebé física que mai m'ha abandonat i que he sentit de nou llegint les Homilies, per més que siguen textos gairebé artesanals, treballats per a ell mateix, però destinats a explicar-nos coses molt més complicades i difícils que una constitucioneta qualsevol.
