Presumpta innocència
Socialistes i populars estatals han estat diligents en invocar la presumpció d'innocència d'Iñaki Urdangarin, quan ha saltat el cas de l'Institut Noós, denunciat per la fiscalia anticorrupció.
Faltaria més; tothom és presumptament innocent mentre no es demostri el contrari, i des que el món és món, les monarquies són encara molt més que presumptes. I ara, amb la que està caient només faltaria que s'hagués d'acusar de corrupte el duc de Palma. Tinguem la festa en pau, deuen pensar els grans partits polítics estatals, que han esgotat les possibilitats de fer d'apagafocs de quasi res.
El país té una gran pràctica en això de la presumpció d'innocència. Tècnicament, Millet i Montull deuen ser uns perfectes presumptes innocents, com també ho són Bartomeu Muñoz i la trepa de l'operació Pretòria.
No cal dir que Francisco Camps és un preclar exemple d'innocència i que tot allò del Gürtel no mereix un altre qualificatiu. Fins i tot hi ha qui diu que aquell general que es va revoltar contra un govern legítim i va fer-se amb la finca durant trenta-vuit anys és un presumpte innocent. Aquí tots són innocents, mentre no es demostri el contrari.
La presumpció d'innocència és fonamental en qualsevol sistema democràtic i, per a totes, és un exercici que s'ha de reivindicar en una societat com la nostra, on fàcilment es pot condemnar qui convé i condonar qui tingui padrins. No cal obrir processos quan després no se saben o no es volen tancar i dóna la sensació que entre tots preferim tenir ulls i orelles tancades per estalviar-nos disgustos.
Potser la reflexió hauria de ser una altra i veure com es poden agilitzar els processos judicials i no allargar indefinidament alguns casos que són i signifiquen una important alarma social.
Amb gent imputada passejant-se arreu i amb acusats que viuen molt millor que la majoria de mortals, és fàcil que s'arribi a desconfiar de tot i de tothom, fins i tot de la justícia. El ciutadà mitjà es desconcerta i, després, s'indigna, un pas previ a rebutjar el sistema democràtic. El resultat està escrit cíclicament a la història.
Potser ja tenim massa presumptes innocents, seria un exercici saludable començar a veure quina és la llista de presumptes culpables, amb tendència a suprimir el concepte de presumptes.
