L'aqüeducte: qui posa l'esquella al gat?

Aquest deu ser el quart article que dedico a aquest despropòsit que és l'aqüeducte de la setmana de la Puríssima Constitució. He sentit d'algun polític que calia posar-hi remei, i fa pocs dies el portaveu del govern, Francesc Homs, va reconèixer que no tenia sentit, però cada set anys, més o menys, es repeteix la coincidència dels festius en dimarts i dijous, com a preludi de la gran fanfàrria nadalenca, i ja em diran. És clar, si vostès són dels que poden fer festa, tenen la cartera plena i volen donar un tomb per les capitals europees o les Canàries, cal aprofitar-ho, perquè al pas que anem tenir feina i cobrar a final de mes cada vegada serà un bé més escàs. Entorn dels ponts sempre sorgeix la paraula racionalització, però sembla que ningú està disposat a afluixar, ni l'Estat traspassant la Constitució al festiu més proper, ni l'Església acceptant que les festes religioses només ho són per als creients. Si es prengués alguna mesura lògica d'aquestes, ràpidament sorgirien veus que recordarien que se'ns escatimen festes del calendari laboral, i ja hi tornem a ser pel tros. Quan, en realitat, per no consensuar, ni tan sols ho fan les escoles públiques i concertades d'una mateixa ciutat, i mirin si seria senzill acordar-ho. En aquest costat de la balança també hi tenim les dificultats per organitzar la feina a les empreses. Entre les dues festes i la gent que hi fa coincidir vacances, és una setmana horribilis per a qui li toca dur les coses endavant. En canvi, hi ha grans satisfaccions en el sector de l'oci, sobretot del turisme de muntanya i de les vendes nadalenques. Però les economies familiars no es poden permetre gaires alegries, i llavors resultarà que tenim un magnífic aqüeducte festiu però ni un ral per gastar, ni al calaix. Potser em diran pessimista, però el cert és que és difícil veure-hi un altre enfoc, tot i que hem millorat respecte a fa un any, ja que aleshores teníem els controladors aeris fent la guitza als afortunats que volien gaudir d'uns dies de vacances. Ja sé que hi ha problemes més peremptoris per resoldre, i que els empresaris només saben parlar de productivitat i competitivitat i de retallar la mesada, però els grans problemes es resolen començant per les coses quotidianes, i, creguin-me, aquesta no és gens menor.