Carta als Reis Mags del món
No cal que ens porteu or, però sí que volem que ens concediu el do de la riquesa i el poder
Durant el 2011 he pujat en taxi diverses vegades i sempre m'he adreçat, per respecte, en català. A qualsevol pregunta d'un immigrant que se m'ha adreçat en castellà li he respost sempre en català, per respecte, esclar. En un restaurant he demanat sempre en la meva pròpia llengua, també per respecte! Cada any escric un grapat d'articles en El Punt Avui a favor de la llengua i la cultura del meu país, i fins i tot l'Ateneu d'Acció Cultural em va premiar l'any 2010/11 pel millor article en favor de la normalització lingüística i cultural.
El meu país demana, per damunt de tot, estabilitat econòmica, creació de llocs de treball, un finançament digne, una reactivació de l'economia que el 2012 pinta magre, i també que decidim què volem: l'anomenada societat civil fa temps que reclama un país plenament independent, a partir del qual no hàgim de pidolar les misèries que ens nega l'Estat espanyol. Un país que també us demana una llengua plenament normalitzada. El desembre del 2011 el govern català va presentar les darreres dades dels usos lingüístics, i encara hi ha molta feina per fer (http://www.idescat.cat/cat/societat/usoslinguistics.html).
Estimats Reis Mags del món, des d'aquí us demano que demà sigui l'inici d'un nou horitzó, que ens permeti reinventar el país que realment volem. El motor de la llengua és un dels meus desitjos per aquest any 2012, un motor més potent que generi més creativitat i ens meni a la cultura del gran canvi social, d'un canvi de valors per ser més feliços, probablement amb replantejaments econòmics, amb reajustaments de les formes de viure, però feliços del que podem arribar a tenir: un país més lliure, més competitiu, més independent, més solidari també, però des del mateix nivell que la resta de l'Estat espanyol, de germà a germà.
Estimats Reis Mags, des d'aquest modest article us demano, doncs, que demà ens porteu el millor regal del món, us demano que ens feu els presents més simbòlics i més importants per al país. No cal que ens porteu or, però sí que ens concediu el do de la riquesa i el poder, és a dir, a totes les famílies, sobretot les més humils, que pateixen per arribar a fi de mes. Tampoc cal que ens porteu encens com a símbol de l'adoració a Déu, a canvi ens podeu portar més autoestima per als qui la tenen baixa, més autoconfiança, més valors socials, més esperit nadalenc tot l'any. Tampoc cal que ens porteu mirra, però a canvi també ens podeu portar un bàlsam espiritual, vermell com la sang, però que representi el color de l'esforç per créixer sense estridències, d'un esforç contingut que ens permeti viure amb una idea més humana i més real del que se'n diu sostenibilitat.
Estimats Reis Mags del món, vosaltres que teniu aquesta màgia tan preuada, esteneu-la arreu del meu país des de la llengua, la cultura i l'economia. Us demano només això, perquè el meu país, que ha sofert tantes ingratituds al llarg de la seva història, tingui finalment el que es mereix: la llibertat de viure amb la plenitud que veritablement es mereix, si és que realment creiem en l'autèntica justícia social.
Si passeu per terres catalanes, i entreu per les xemeneies de les cases, o directament per la porta, penseu que sereu ben rebuts perquè representeu la il·lusió, aquesta il·lusió de viure els valors més preuats: confiança en un futur nou que projectarem des de la humilitat i amb la confiança plena de reafirmació que sempre anirà més lluny. Fins demà!
