Trens, aeroports, justícia
Créixer sense cap ni peus, construir com folls, viure de l'IBI, comprar voluntats i vots a canvi de peonades i nosaltres pagant
La veritable metàfora de la manca de modernitat. Trens sense passatgers, aeroports sense avions i justícia amb jurat popular, mostra de totes les vergonyes de la societat. És el preu d'estar a Espanya, un camí equivocat pel qual cal prendre'n un altre per ser moderns, racionals i lliures. Com ha estat possible tal despropòsit? Fàcil, en quatre dies –pocs anys– hem passat d'un estat arcaic i pobre que, només per tenir sol i platja i una posició privilegiada dins la guerra freda, va rebre diners a manta, obviant les responsabilitats d'una dictadura sanguinària, a iniciar una democràcia on el substancial és pintar de populisme quan el que calia era renovar de dalt a baix. La realitat apareix en època de vaques magres.
Els governs del PSOE i el PP són el mateix per a nosaltres. Créixer sense cap ni peus, construir com folls, viure de l'IBI, comprar voluntats i vots a canvi de peonades i espanyolisme exaltat i parar les mans a Europa per invertir en dubtoses infraestructures. Nosaltres, això sí, pagant. Les vies bàsiques de comunicacions terrestres s'han fet amb mentalitat de nou-ric, cas d'AVE i autovies a massa llocs improductius, però convivint amb carreteres antigues. El súmmum, deixar en abandó les línies interiors bàsiques, com és el cas de les línies fèrries Barcelona-Lleida per Manresa, o les de Barcelona-Puigcerdà, i com a postres de la incompetència del govern de Zapatero, el traspàs de la línia Lleida-la Pobla de Segur, sense diners i amb una infraestructura fins i tot perillosa per a l'ús. S'ha de dir, acceptant des de Catalunya unes condicions colonials miserables. Ara ho estem pagant, barallant-nos entre nosaltres mentre, a Madrid, el PP i el PSOE riuen de com de bé els ha sortit la jugada.
L'Aeroport d'Alguaire, fet per la Generalitat, és un exemple de la manca d'ambició i poc tremp polític. La ubicació final era per haver estat considerat, davant un munt de pobles candidats, un lloc idoni per servir tota la plana i la seva capital. Vols turístics, comercials i de càrrega. La idea primigènia era fer-lo a Alfés, població veïna de Lleida que ja havia tingut un aeròdrom l'any 1929 i que posteriorment seria el Reial Aeroclub de Lleida. Havia estat utilitzat durant la Guerra Civil com a camp d'aterratge d'emergència i posteriorment va ser usat de forma esporàdica per l'aviació esportiva. La pressió ecologista en defensa del medi natural va fer que la Generalitat finalment, el 2004, optés per Alguaire. A 15 quilòmetres de la capital del Segrià. Joaquim Nadal va assegurar que estaria connectat a dues autovies, Lleida-Vielha i Tarragona-Osca, i al sistema ferroviari. L'aeroport és una eina bàsica per al desenvolupament de les Terres de Ponent i del Pirineu, però moltes coses s'han fet malament. Com sempre confiant en qui més ens enganya, res està fet i la catalanitat, escandalosament absent. Si ara comença a funcionar és perquè té present i futur, malgrat les traves oficials espanyoles. Amb la mateixa traïdoria que amb el de Barcelona.
El resultat del triomf de la justícia més vergonyant a València és el colofó del desgavell. Episodi final digne oprobi dels qui han impulsat el País Valencià a l'estultícia econòmica, cultural i política. L'exemple del que no s'ha de fer, fins i tot renyats per Europa. Darrere la vergonya hi ha els pretèrits Lerma del PSOE, Zaplana del PP i fins ara Camps, el més gran no culpable. Dol i fa mal cada dia l'ombra llarga del desastre més obtús i ignorant contra TV3, no es pot dir d'altra manera, dels ministres Montilla i Clos.
