LA GALERIA
Traspassar les ratlles
Està bé que l'alcalde demani que la seva agressió no tingui conseqüències penals, però cal deixar clar que és injustificable
Sempre m'ha semblat que quan algú ocupa un càrrec públic, és agent de l'autoritat, fa una feina de cara al públic o fins i tot de manera altruista és membre de la junta directiva d'una entitat cívica, d'una associació de pares i mares o d'un club de futbol, en el sou o amb el càrrec hi entra haver d'aguantar els clients que generalment no s'adrecen a ell per agrair-li alguna cosa sinó per demanar-li o recriminar-li algun fet. Hi ha gent persistent, pesada i fins i tot mal educada a l'hora de reclamar coses a les quals creuen que tenen dret, i en molts casos és així i tenen tota la raó del món de demanar-ho encara que els fallin les formes. Però amb raó o sense hi ha ratlles que no es poden traspassar i que alguns trepitgen descaradament amb l'insult com a forma de reivindicació i d'altres traspassen del tot amb l'agressió física.
He vist com hi havia gent que s'adreçava de forma despectiva a municipals o mossos només perquè feien la seva feina i també he vist mossos i municipals fent la seva feina amb prepotència, mala educació i abús d'autoritat cometent autèntics fraus de lleis només perquè vestien un uniforme. He comprovat com gent que estava darrere d'un taulell era maltractada de manera barroera i he vist com gent que estava darrera el taulell era la que, abusant de la seva condició, humiliava qui necessitava un tràmit, un paper o que l'adrecessin al lloc adequat.
Valgui tot això per dir que em sembla que tothom té dret a protestar sobretot si li va la feina, el sou o les mínimes condicions de supervivència. Fins i tot si em molesta a mi o no comparteixo els seus criteris. Però tot té un límit. L'agressió a l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, per exemple. El que va passar va ser molt greu perquè era on era com a càrrec públic i va ser increpat i va rebre sense tenir directament res a veure amb les reivindicacions que li feien. Em sembla de sentit comú que ara l'alcalde, que no va denunciar els fets, demani que el que va passar no tingui conseqüències penals. O a mi també em sembla que caldria trobar la fórmula perquè això fos així. Ara, dit això, ni una sola justificació per als que valent-se de l'anonimat van agredir l'alcalde, especialment el covard que li va ventar una coça que li va fer sang a la cama. Una cosa no treu l'altra, i que aquesta ratlla no es pot traspassar tothom ho hauria de tenir clar.