LA GALERIA
Jubilats per força i els que no es jubilen mai
Si a un jubilat, amb una pensió de 600 o 700 euros, encara el volen gravar més, és que el sistema està malalt, corcat, podrit, en fallida.
Fins i tot als optimistes més perseverants els costa mantenir el bon humor. Després de la reforma laboral i les retallades a l'educació i la sanitat, s'està entrant de ple a assetjar la migrada economia dels jubilats, en augmentar el preu de serveis bàsics –gas, electricitat,...– i fer-los pagar pels medicaments; i el pas següent serà esgarrapar-los les pensions. No se sap què pretén el govern del PP (potser una desestabilització absoluta per imposar l'article 26, aquell que cantava La Trinca?); no és agradable la resignació que es destil·la des de la Generalitat; i es fa difícil compartir la política d'administracions i empreses obstinades (per força, és cert) a retallar i retallar... Però en cap banda s'aprecia iniciatives per regirar aquest estat de coses: no hi ha il·lusió, no hi ha entusiasme, no hi ha idees, no hi ha risc, no hi ha res que ens faci albirar un xic d'alegria. Ara, ja s'apunta que la situació econòmica de l'Estat espanyol no es regirarà fins al 2017 i estarem entre l'espasa i la paret si hem d'aguantar tant de temps. La gran majoria ha de fer forats i més forats al cinturó, mentre que el rei, que té 74 anys, es manté en el càrrec i es permet els luxes que tots sabem amb els nostres impostos (cal insistir en l'anacronisme de la monarquia), i si mirem alguns dels consells d'administració de les principals empreses catalanes veiem que dalt de tot hi ha gent que fa anys que hauria d'estar jubilada per donar pas a les noves generacions. El president de Gas Natural, Salvador Gabarró, és de 1935. El president de La Caixa, Isidre Fainé, de 1942. El president d'Abertis, Salvador Alemany, de 1944, o Miquel Roca, de 1940, i és secretari del consell d'administració del Banc de Sabadell, d'Agbar i unes quantes empreses més. El president de Repsol, Antoni Brufau, en farà 65 aviat. No vull ni pensar en els sous i pensions de tota aquesta gent i tants d'altres que hi podríem afegir. En canvi, vivim dies de jubilacions forçoses i forçades, de gent en plenitud de facultats que podria continuar treballant i contribuint, i no estem parlant d'ajornar-la més enllà dels 65 anys. Però si a un jubilat, sense altres ingressos i amb una pensió de 600 o 700 euros, encara el volen gravar més, és que el sistema està malalt, corcat, podrit, en definitiva, en fallida.
