Mel i salut

Fa poc s'ha celebrat a Crespià la fira de la mel, i fa uns mesos se'ns informava que la Diputació de Tarragona contribueix a finançar el Centre d'Interpretació de la Mel d'Arnes. Moltes contrades de Catalunya produeixen aquest agradable aliment, que durant segles ha estat, de fet, l'únic edulcorant disponible, al qual, a més, s'atribueixen efectes beneficiosos, alguns mitificats i d'altres amb fonament. Des de sempre la humanitat ha aprofitat els excedents de mel de les abelles, primer recollint la producció sobrant i, posteriorment, practicant l'apicultura. Al parc cultural de Bicorb, a uns 70 km de València, a la cova de l'Aranya, hi ha pintures rupestres, i en una es veu una figura humana que recol·lecta mel d'un rusc, que s'ha convertit en un símbol de l'apicultura.

La mel és, segurament, l'aliment més esmentat i valorat a la Bíblia, on es destaca que Javeh porta el seu poble a una terra que regalima llet i mel. No és mala combinació perquè, amb els seus hidrats de carboni (sucres) i antioxidants, la mel complementa la llet, que ens proporciona proteïnes, greixos, una mica de sucre en forma de lactosa, vitamines i minerals. El nostre refranyer també té molt bona opinió de la mel, fins i tot excessiva, quan diu que “alimenta tant la mel d'abelles com la llet d'ovelles”, cosa que no és certa.

Hipòcrates, de l'escola mèdica de la Grècia clàssica, afirmava que la mel produeix calor (els sucres aporten energia) i cura les nafres i les úlceres. Efectivament, la mel no només és un producte que es conserva bé, sinó que la seva activitat antimicrobiana fa que sigui un desinfectant extern. En l'antiguitat, quan s'havien de traslladar persones mortes, eren submergides en mel, i així es va fer amb el cadàver d'Alexandre el Gran. En el decurs dels segles les ferides han estat tractades amb mel. Un dels segrestats, el novembre de 2009, de l'ONG Barcelona Acció Solidària va fer servir mel per a les seves ferides. Precisament s'acaba de publicar un treball de la Facultat de Medicina de Bratislava on s'indica que la mel pot actuar com a agent profilàctic de l'endoftalmitis, infecció que pot aparèixer després d'aplicar cirurgia ocular.

Pel que fa al seu valor nutritiu, els sucres (un 77 per cent, sobretot de fructosa i glucosa), i l'aigua (17-20 per cent) representen la pràctica totalitat de la seva composició. Té més nutrients, com la maltosa i altres hidrats de carboni, i proteïnes, aminoàcids, greixos, vitamines i minerals, però gairebé tots es troben en molt petites quantitats, que contribueixen ben poc a cobrir les nostres necessitats. Sí que aporta una mica més de potassi, manganès i ferro, i de vitamines C i B6, però en quantitats també prou baixes, i que, per tant, no ens serveix voler assolir una ingesta significativa d'aquests nutrients amb mel perquè l'acompanyarien més sucres i més calories del compte (100 grams de mel aporten unes 330 quilocalories). Sembla també tenir un cert interès el seu contingut en antioxidants. Per altra banda, com que la mel s'adhereix a la boca, si no ens rentem les dents després de consumir-la, facilitarà més la càries que altres dolços més líquids i solubles.

Però comptat i debatut, la mel representa energia i plaer, que ja és molt, però no gaire més. El seu valor medicinal, a part del seu caràcter desinfectant, està sobrevalorat, però sí que té una certa activitat laxant i un lleu efecte calmant de la tos gràcies als compostos aromàtics procedents de les flors de les quals s'han alimentat les abelles. També s'ha estudiat una possible activitat prebiòtica (millora de les condicions de la flora microbiana intestinal). No hi ha proves d'eficàcia de la resta d'usos que recull la medicina popular.

Amb tot, gaudim de la mel, ja que ens aporta uns gustos i aromes ben plaents i diversos, que depenen de la zona, la flora i el clima, però fem-ho amb moderació i no n'esperem miracles curatius, i promocionem les nostres mels de qualitat, com fa l'apicultor Rossend Margalef, que ha aconseguit situar la seva mel de Perelló en l'exigent mercat del Japó, tal i com explicava el setmanari L'Econòmic el juny del 2011. I no oblidem que de la fermentació de la mel en surt l'hidromel o vi de mel, en altres temps prou valorat, que vaig tenir el plaer de tastar, fa uns anys, a la festa de la mel de la Vall de Ribes. En el seu homenatge a Miquel Pairolí a Presència, el professor i divulgador de la cultura clàssica José Luis Bartolomé acabava amb uns mots d'Horaci ben il·lustratius: “Carpe diem amics, companys, beveu el vi, gaudiu la mel, que la vida és breu i passa, i tot és ara i res.”