Opinió

llegir i Escriure

Més i més plagis

Una llista que va del segle I a les descàrregues d'internet

Coincidències de la vida: tot just acabava de lliurar al diari la columna de dilluns passat, dedicada al plagi, quan vaig rebre per correu –obsequi de l'amic– el llibre Aplec de plagis (Maduixer, 2012), de l'erudit i incansable Àlvar Maduell.

Aquest volum inesperat de cent deu pàgines documenta, entre altres, el plagi de què va ser objecte l'autor per part de Lluís Valeri. El conegut poeta va limitar-se a traduir el text de Maduell al castellà i fer-lo publicar com a propi a La Vanguardia Española l'any 1970. Con que ni Valeri ni el diari van demanar cap disculpa, el plagiat va ser acollit a les pàgines de Presència, que va publicar la seva denúncia amb totes les proves. Allò sí que va ser un plagi com una catedral. Però de plagis n'hi ha hagut a dotzenes en la nostra història literària recent, i només en el pròleg de Maduell se n'esmenten tants com per omplir tres vegades l'espai d'aquests article. Ben segur que el lector curiós agrairà que afegim alguns noms a la llista encetada la setmana passada amb els nom preclars d'Eugeni d'Ors i Josep Pla. Amadeu Soberanas va plagiar fragments de Jacint Verdaguer. Jacinto Benavente va plagiar a La malquerida el Misteri de dolor d'Adrià Gual. Lluís Racionero va ser acusat d'haver plagiat Gilbert Murray; Jesús Mestre, d'haver copiat pàgines d'Anne Brenon, i Maria Alfaro d'haver transcrit com a propis fragments sencers de Charles Moeller. Alfredo Bryce Echenique va ser condemnat per haver signat, merament traduïts, articles de Francesc-Marc Álvaro i Sergi Pàmies. Per a més inri, també van ser titllats de plagiaris premis Nobel de Literatura com Pablo Neruda, Gabriel García Márquez, Camilo José Cela i Mario Vargas Llosa. Entre els polítics sospitosos de plagi trobem Joan Puigcercós, Caterina Mieras, Eduardo Zaplana i Manuel Fraga.

El plagi, doncs, arriba fins a avui mateix, però ve de molt lluny. Maduell encapçala el seu recull amb una frase de Marcial (segle I) que sembla escrita a propòsit de les descàrregues d'internet: “Corre la veu, Fidentí, / que recites versos meus en públic / com si fossin teus. / Si vols que passin per meus, / te n'enviaré de franc. / Si vols que passin per teus, / compra'm almenys els drets d'autor.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.