Baix Camp: de Miró a Salvat
L'autor analitza els llibres ‘Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929)', de Martí Rom, i ‘L'àngel del fracàs (Herència intestada)', de Gerard Salvat
Em proposo comentar dos llibres que han sorgit de l'entranya popular del Baix Camp (un a Mont-roig i l'altre a Alforja) i que ens relaten una història catalana del segle XX. Es tracta, el primer, de Joan Miró i Mont-roig: pal de ballarí (1911-1929, de Martí Rom, publicat per Arola Editors de Tarragona; i el segon, de L'àngel del fracàs (Herència intestada), de Gerard Salvat, publicat també a Tarragona per Silva Editorial.
El text mironià –degut a l'enginyer industrial i historiador local, Josep-Miquel Martí Rom (Mont-roig, Barcelona, 1950)– és, dins la multitud de textos dedicats al pintor, la peça biogràfica, detallada i minuciosa que ens faltava justament per conèixer a fons els anys essencials del Miró tel·lúric (del 1911, quan hi arribà per primer cop, el 1929, quan completa el cicle més directament influït per Mont-roig).
L'autor –que ja el 1979 col·laborà a organitzar el gran homenatge de Mont-roig al seu il·lustre fill adoptiu i que ens oferí, amb Glòria Alsina, el magnífic documental D'un roig encès: Miró i Mont-roig– ha establert, amb aquest volum, una cronologia precisa dels entrants i sortints de Miró durant aquell període fonamental, entre els difícils inicis, a Barcelona i Mont-roig, i l'angoixant consolidació, a París, sobretot a partir del 1925, cinc anys després del primer viatge.
En aquest itinerari trobem fragments de la correspondència que manté amb uns quants amics de l'ànima, artistes com ell, com ara Sebastià Gasch, Josep-Francesc Ràfols o Enric C. Ricart; hi descobrim, gràcies al catàleg complet de dibuixos i pintures existents a la Fundació Miró, de Barcelona, la descripció de l'evolució de l'obra realitzada a Mont-roig, complementada amb la feta a París, durant els sis mesos de cada any del citat període.
I, sobretot, podem apreciar la base material del microcosmos mironià de Mont-roig: tot aquell país agrícola, de forta cultura i saber rural, que l'artista es fa seu i que, en diverses fases ben marcades, sublima –a diferència del noucentisme urbà– com a símbol d'una possible Catalunya futura. Ja sabíem, pel mateix Miró, que Mont-roig fou el seu paradís existencial i creatiu, fet d'homes i dones de la terra (Cap de pagès català, La masovera o La vaileta), acompanyats, entre el cel i les formigues, per tota una cort vegetal, animal i mineral que pinta en format realista i que, després, surrealitza transformant-los en signes bàsics de potència espiritual. Això és el que aprenem: els humils i silenciosos moviments i objectes de la natura convertits en icones de significació filosòfica i poètica.
De manera semblant, amb l'afegit de la significació política d'alliberament nacional i social amb què tota una generació de joves dels anys trenta van voler dotar Catalunya, ens trobem amb la biografia novel·lada de L'àngel del fracàs (Herència intestada), original relat de Gerard Salvat (Alforja, 1944), home del camp, treballador bancari i activista social i polític, el qual, prenent i adoptant la veu històrica del seu pare (Joan Salvat, Alforja, 1912-2005), el fa parlar en tretze capítols, en ordre cronològic invers (dels moments previs a la mort fins als inicis de la naixença), durant els quals el protagonista patern, rescatada la seva memòria pel fill, descabdella el seu retaule vital, de poc més de 93 anys, al centre del qual –i com un segon només de glòria dels tretze amb què sintetitza la seva vida– hi situa la decisió, certament heroica, presa el novembre del 1936 de sortir d'Alforja, com a soldat voluntari, a defensar el front republicà de Madrid, al costat de nou altres companys llibertaris.
Junt amb la història personal, familiar i veïnal a Alforja del protagonista, marcada pel treball a pagès entre hortes i marges d'avellaners, abans i després de la guerra, aquesta i les seves conseqüències (exili a França i Alemanya, i retorn el 1942), durant els llargs anys de franquisme, són la part més punyent, més crítica i irada dels pensaments no escrits de Joan Salvat, reconstruïts pel seu fill Gerard a través d'un ample mecanisme de memòria, en el qual hi ha història familiar, del poble i del seu moviment polític, així com una àmplia recerca oral, documental, bibliogràfica i fotogràfica.
El resultat: un volum, magistralment narrat, dels anys d'esperança republicana, de resistència antifeixista durant la guerra i, en el cas del protagonista, d'aclaparament profund i enquistat durant els anys de la bota militar del vencedor.
