Sortu i el principi de legalitat

Sabem que les persones que amb més força criden per la defensa del principi de legalitat són les primeres a incomplir la llei. L'Estatut, entre el seu text i el de la sentència afegida fins i tot donaria problemes a qui volgués respectar-lo, però els que el van negar, per molt que diguin que la llei (la de les banderes, l'autonomia aragonesa sobre la parla de la Franja, o la d'estabilitat pressupostària autonòmica) s'ha de complir, han trobat en la crisi una ocasió única per dir que això de l'autogovern sols es respecta en temps adients per a la lírica.

En això d'incomplir la llei, però, hi ha experts d'arreu. La Generalitat, malgrat aplicar, diu que pel principi de legalitat, els decrets de les retallades centrals en educació i sanitat (aquests que menystenen l'Estatut) anuncia que hi pensa recórrer davant el Tribunal Constitucional, però ni creu en aquest tribunal, ni mai ha aplicat altres normes centrals que també considerava que envaïen les seves competències. Però en fi, ja se sap que això de les lleis no és més que l'excusa per fer passar per allà on toca el ciutadà corrent i aquells privilegiats que es deixen caure per fer veure que el sistema funciona (Millet, Dívar, Urdangarín en són exemples) Mentrestant, el conseller Puig diu que li sembla “simpàtic” el “no vull pagar” als peatges, sense adonar-se que en un següent incompliment pot treure'l del càrrec algun perillós salvapàtries.

En fer de la legalitat una mena de corda elàstica que s'adapta al que més convingui, el cas de Sortu dóna per a molt. Amb impecable defensa jurídica, els integrants d'aquest partit polític, hereus, seria infantil negar-ho, de les formacions polítiques destil·lades en diferents etapes per Herri Batasuna, van decidir complir la llei: atenint-se a la de partits polítics, la no-implicació dels seus membres en cap tipus de delicte i la condemna explícita de la violència terrorista per part de la formació els permetia comprar bitllet cap a la democràcia. Les conseqüències polítiques de la seva incorporació al ventall de partits presents a les properes eleccions autonòmiques basques no poden, no haurien de contaminar la decisió judicial sobre la legalitat de Sortu, però és obvi que han pesat en la decisió i que pesen en els elogis o crítiques que se n'han fet després. Però el cert és que ara Sortu compleix formalment els mateixos requisits que PSOE, PP o Falange. Té la mateixa manca de transparència en el seu finançament que tots aquests i tants altres, el seu funcionament intern és tan poc democràtic com qualsevol...

Malgrat ajustar-se fil per randa a la llei, el TS entenia que era una formació il·legal, i l'ajustada majoria que en el TC ha contradit (altre cop) el TS manifesta ben a la clara que per a molts aplicadors jurídics amb complir la llei no n'hi ha prou. Juristes i polítics no se'n refien, de la sinceritat dels seus estatuts, en el fons perquè tothom sap que aquests es poden canviar, violar, reinterpretar i tants altres infinitius metàfora de la manipulació ad hoc. Es violen estatuts com es violen lleis ¿O no acceptarem infringir totes les normes urbanístiques que s'apliquen rigorosament sobre els particulars, per permetre Eurovegas, en nom de l'“interès general”? ¿No es farà el que calgui contra la llei que sigui, o inventant-se'n una de nova com a Port Aventura? Sí, jo també hi he anat, però recordo que titllaven de Gran Kahn els governs del president Maragall, i ara començo a pensar que sols era perquè no seguia el guió de com saltar-se, amb ordre, el pobret principi de legalitat.