Corrupció

El problema és que ja ningú creu que siguin casos aïllats, són massa reiterats i afecten totes les forces polítiques amb responsabilitats de govern. La corrupció és una plaga que està minant la credibilitat de les institucions i dels principals partits polítics. Ho avalen les enquestes: el PP cau en picat en intenció de vot; el PSOE no aixeca el cap i els discursos populistes s'estenen com una taca d'oli. Ho avala també l'índex de corrupció que confecciona l'organització Transparency International que el 2012 situava l'Estat espanyol en el lloc 31 (de 174 països) amb un índex de 65 (com més alt menys corrupció; Dinamarca, Finlàndia i Nova Zelanda, 90), al mateix nivell que Botswana i, dins de la UE, només una mica millor que alguns dels països de l'Europa de l'Est que varen ingressar amb l'ampliació del 2004.

Certament les dimensions i les magnituds són diferents segons els casos, com ho són els recursos que proporciona un estat, una autonomia o un ajuntament, però l'efecte sobre l'opinió pública és el mateix: tot sembla contaminat, tots els polítics estan sota sospita. És greu i tremendament injust, perquè la majoria de polítics són honrats i professen una inestimable voluntat de servei públic i de contribuir a millorar –a través de la seva gestió i dedicació– la vida dels ciutadans. Seria, doncs, un error fer un totum revolutum on encabir tots els partits i tots els polítics. No ajudaria, ans al contrari, a solucionar el problema. Això sí, hi ha qui juga a la Champions i la resta a regional.

Els nivells de corrupció que s'han assolit plantegen una pregunta: ¿caldrien els mateixos esforços per sortir de la crisi –esforços que paguen la majoria de ciutadans en forma de retallades, d'atur, de pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, de desnonaments i d'afebliment de l'estat del benestar– sense tants comptes a Suïssa, sense tantes fortunes amassades amb la corrupció, sense tants vividors a expenses del patiment dels altres? I, és clar, a partir d'ací la demagògia i el populisme guanyen adeptes. I, tanmateix, la pregunta és legítima i exigeix una resposta contundent per part dels partits polítics, dels actuals o dels que puguin sorgir de nova planta, perquè crisi i corrupció casen malament i amenacen amb destruir el sistema de convivència i de representació democràtica. I llavors tots perdrem.

Calen mesures dràstiques, de present i de futur. De present, apartar dels seus càrrecs tots aquells polítics imputats en casos de corrupció, encara que sigui de manera provisional per tal de no malmetre la presumpció d'innocència; endurir les penes per corrupció; accelerar les instruccions processals i els judicis; obligar a retornar tot allò que s'hagi obtingut il·lícitament o, quan no sigui possible, responsabilitat civil subsidiària dels partits on militaven quan van cometre els delictes de corrupció; convocatòria avançada d'eleccions en l'àmbit pertinent quan la xarxa de corrupció afecta les estructures del partit i aquest té responsabilitats de govern. De futur, llistes obertes per tal que el ciutadà pugui demanar directament responsabilitats als diputats o regidors que han merescut la seva confiança; publicitat i verificació dels ingressos i del patrimoni dels càrrecs electes; eleccions primàries en els partits per triar els candidats; inhabilitació dels polítics condemnats per corrupció.

A Catalunya, molts ciutadans comparteixen la voluntat d'exercir el dret a decidir i avançar cap a l'estat propi, però, sens dubte, no voldrien arribar-hi amb el llast d'un sistema polític podrit per la corrupció.