Dos gremis

Demà, Sant Jordi. Llibres i flors, cultura, ciència, bellesa, color, olors... Una festa que fan possible sobretot dos gremis: editors i cultivadors de roses. Comprarem llibres a les parades dels llibreters i roses a les d'entitats, associacions i floristes, de manera que quasi no veurem els integrants dels dos gremis que fan realitat els productes estrella de la festa. Cultivadors i editors, dos oficis antics que s'agermanen per Sant Jordi. Fins quan serà així? Les xifres dels darrers anys i les previsions d'enguany permeten estar relativament tranquils als del ram (mai tan ben dit) de la flor, però no tant als editors que es troben ara en un moment especialment difícil. A les editorials no els està sent gens fàcil, per més que s'ho proposen, fer el salt al món digital, al format electrònic al qual inevitablement s'han d'adaptar. “Ho has de fer o et quedaràs fora del mercat”, diuen a l'editor. “Has de canviar de model de negoci”, li expliquen els que passen per ser més entesos. Però vet aquí que quan l'editor posa llibres a la xarxa, immediatament es difonen gratuïtament sense el seu permís. Temps, esforços, diners avançats als autors... De tot el seu treball, en gaudeixen molts sense que l'editor n'obtengui res a canvi; ni les gràcies. Alguns el pirategen sent-ne plenament conscients. Altres potser no han valorat prou les conseqüències de fer-ho. Uns i altres aboquen l'editor a un gran dilema, dilema que no té, és clar, el cultivador de les roses que demà olorarem. Els editors saben que no poden quedar al marge de l'evolució tecnològica, però si fan el pas cap a l'edició electrònica, invertint-hi diners, es posen la soga al coll. Van néixer amb la impremta, la primera gran tecnologia que va permetre la reproducció de textos (inicialment la figura de l'impressor i de l'editor coincidien en la mateixa persona). En canvi, ara els està costant adaptar-se i adoptar una nova tecnologia tant o més meravellosa i revolucionària que la impremta. No és un problema de falta d'aptitud, ni de voluntat, sinó d'actitud d'una part important de ciutadans que no valoren el treball dels creadors ni el dels intermediaris entre autors i públic, com són els editors, uns intermediaris que són avui ben necessaris, immersos com som en la societat de la informació. Qui si no separarà les plantes bones de les bardisses? Qui farà possible que ens arribin bé, amb tota la seva bellesa, color i fragància? Qui pot descobrir noves varietats? No parlo de roses, sinó de llibres.