La columna
Cinema a Montserrat
Arnau Oliver va projectar al monestir 146 pel·lícules
Entre 1955 i 1970 vam viure els anys d'or del cinefòrum. En aquella època d'analfabetisme cultural, les seves sessions van ser una autèntica escola d'espectadors. Nascuts a Bèlgica molts anys abans. es van escampar per Catalunya com una taca d'oli. Vaig participar en el primer que es va organitzar a les terres gironines, a Bescanó, el 1958, i successivament en més d'una dotzena de poblacions, i conservo encara les notes de presentació de les pel·lícules i els apunts que prenia mig a les fosques durant la projecció per preparar el col·loqui.
No sabia, però, que durant quasi quaranta anys, del 1963 al 2000, s'havien celebrat sessions de cinefòrum al monestir de Montserrat, a raó de tres o quatre l'any, amb el visionat de 146 films que resseguien tota la història del cinema. L'artífex d'aquella experiència insòlita va ser el crític Arnau Olivar, inventor d'un altre experiment inoblidable: els caps de setmana de La Llanterna Màgica, celebrats a Perpinyà entre 1957 i 1970. Va ser l'abat Cassià M. Just –llavors només prior– qui va voler que els monjos tinguessin un accés aprofundit en el món del cinema, i Arnau Olivar va pujar periòdicament a l'abadia per projectar-hi els films i moderar els col·loquis. Ell també conservava els apunts d'aquelles presentacions i ara ha reunit en un llibre, Els cinefòrums de Montserrat (Base, Barcelona, 2012), les de 34 de les obres projectades a la pantalla del monestir, així com els comentaris posteriors, farcits d'erudició, de rigor i d'agudesa. Llàstima que no s'hagin transcrit, ni que fos en síntesi, les intervencions dels monjos en els col·loquis. M'hauria agradat saber com havien rebut pel·lícules com ara Mouchette de Bresson, La nit d'Antonioni, La caiguda dels déus de Visconti, La via làctia de Buñuel, Un tramvia anomenat desig de Kazan o les de Rossellini, Pasolini, Fellini, Tarkovski, Kieslowski, Dreyer, Bergman, Kubrik o Welles. Les seves reaccions i valoracions haurien completat la riquíssima documentació del volum i haurien justificat més plenament el títol. Però fins a cert punts és lògic que aquestes opinions monàstiques, presumptament tan valuoses, formin part del secret conventual.
