Opinió

Mala peça al teler

La senyora De Cospedal acusa els catalans de viure “a la defensiva”. I què pots fer quan t'ataquen constantment i sense pietat

La setmana passada vaig dedicar el meu article als deliris de grandesa d'un govern central que ha hipotecat el nostre futur amb l'endeutament derivat d'unes obres de l'AVE que no tenen justificació ni en cas d'alienació mental col·lectiva dels governants que es pensen que els contribuents –principalment els catalans– som la bóta de sant Ferriol. Després, dimarts, el meu bon amic Andreu Gispert em va recomanar que llegís l'article de Rafael Romero titulat L'AVE és un corb i tenia raó, és una anàlisi molt ben escrita en unes frases curtes que li envejo per la claredat i la concisió amb què s'expressa. Diu, en efecte, que l'Adif va tenir l'any 2012 un endeutament de 8.300 M d'euros i uns ingressos de tan sols 1.999 M. I hi afegeix que al Japó té beneficis amb 342 M de passatgers i que França té 141 M de viatgers. Aquí (“Ils sont fous, ces romains”) hi ha 20 M d'usuaris, 2.000 km i 20.000 M de deute acumulat. I, mentrestant, pel que fa a Catalunya i al corredor de la Mediterrània d'ample de via europeu que necessitem (després de 40 anys d'espera) com l'aire que es respira, són de la llarga i menyspreu humiliant que fa preferible l'automutilació dels amos a que nos pas fer justícia a la colònia. Recordin la definició. La paraula vol dir “Honestum vivere, alterum non laedere et ius suum quique tribuere”, però des de Madrid només ens envien avions de combat a fer amables exhibicions de vol rasant a les comarques gironines. Per cert, que ara que la ministra Pastor ja no té recursos per invertir a la seva Zamora natal o estudiar el túnel de Canfranc com a entrada a Europa, ve cada setmana a fer-se una foto d'inauguració o anunci d'una obra que no ha fet ni ha pagat el govern central. Terminal de contenidors xinesa o accessos ferroviaris al Port de Barcelona; estació de la Sagrera retallada, perquè, ara que ja s'han fet tots els excessos als “territoris amics”, toca dir (i ho diu l'autora del pecat) que les obres públiques no poden ser “faraòniques” i, per tant, l'estació es pagarà amb algú del ministeri o de Renfe que faci el negoci de vendre les botigues i els espais privatitzats. Ah, sí, a l'aeroport hi faran un camp de golf segurament amb monitor gratis totalment.

Tot això passa en uns moments en què a l'Espanya cañí li salten, i no pas per haver-se engreixat, les costures de tot allò que era econòmicament simbòlic de l'estat de cleptocràcia en què s'ha convertit un sistema de partits corruptes, justícia de codi penal per al qui robi una gallina i de codi mercantil per als qui roben des d'una entitat financera que no és “too big to fail” (és a dir, massa gran per fer fallida), sinó “too big to jail”, és a dir, massa grans per ficar-los a la presó i que ara s'han convertit en grans problemes i una pèssima imatge de la marca Espanya. La Telefónica del PP (amb Alierta acusat de presumpta informació privilegiada conjunta amb el seu nebot en operacions borsàries de la Tabacalera que presidia) va perdre el seu valor d'exemple modèlic amb la ruïna de les llegendàries matildes (iguals a les vídues Watanabe del Japó) que eren accionistes de la ruïnosa filial Terra de la CTNE. Això sí, la companyia encara serveix per col·locar-hi l'íntim amic de Zapatero, Javier de Paz. O per retribuir els valuosos coneixements tècnics i empresarials del Sr. Urdangarin –patrocinat en el lot de la infanta per l'exigent supervisió del primer accionista institucional i personal, Isidre Fainé–. Vaja, igual que Zaplana, delegat en una Europa situada a una hora i mitja d'avió i que necessita ambaixades estables. No com la Generalitat, que ajuda les pimes i els exportadors a obrir-se pas als mercats exteriors a base de buscar clients i comandes de manera prosaica en lloc de seguir el ministre d'Exteriors i el Sr. Espinosa de los Monteros per la via gloriosa de “recuperar l'orgull de sentir-se espanyol”.

En tot cas, sembla que TelefÓnica ha de reduir el seu enorme endeutament i ha acceptat vendre la seva filial irlandesa a la Hutchinson Whampoe de Hong Kong, que s'ha establert al Port de Barcelona amb la terminal de contenidors més gran, cosa que s'ha aconseguit segurament perquè el govern de Madrid no va tenir temps d'oferir-los un emplaçament alternatiu i pretesament millor. També El Corte Inglés, un altre establiment identitari, té un endeutament de 5.000 M d'euros i no troba refinançament. De manera que, de moment, s'ha hagut de vendre a Barcelona el local Rambla-Plaça Catalunya, que seguirà ocupant en règim de lloguer. Un altre tret diferencial és que, contra llei, sense ruta alternativa i per més del màxim de concessió de 40 anys, les autopistes de Catalunya són de peatge (caríssim!), mentre que a la resta de l'Estat i a Madrid són gratuïtes. Naturalment, el cost suplementari de logística de les exportacions catalanes no desgrava, sinó que es menja la competitivitat obtinguda per les retallades salarials i socials. A Madrid, en canvi, s'hi han esmerçat 5.601 M d'euros. O a la Cartagena-Vera, 8,2 M de subvenció el 2011 per un trànsit de 3.142 cotxes diaris. A la Madrid-Barajas cobren de subvenció 1,95 euros per vehicle i, això sí, estalvien tres minuts per anar a l'aeroport gratis totalment. Curiosament, la Sra. De Cospedal acusa els catalans de viure “a la defensiva”. I què pots fer quan t'ataquen constantment i sense pietat. Aquí, Sra., no hi ha victimistes. Simplement, hi ha víctimes.

És clar que sempre és un consol que ens diguin cada any que l'any que ve tornarem a créixer. I ja fa... A part d'expressar-se malament, per exemple quan De Guindos diu que té molt bones dades que l'any que ve (que sempre és el següent) tornarem a créixer unes dècimes, pujaran les exportacions i s'incrementarà l'EPA, com si una taula d'enquestes tingués res a veure amb el nombre d'aturats. Primera, per sota del 2,5% de creixement no es creen llocs de treball i, segona, el present millor juny dels últims 17 anys s'ha traduït amb més aturats que abans i no es pot jugar amb l'estacionalitat. Recordin: mentides petites, grans i estadístiques a part, que si enganyes salta la UE i com a màxim allarga la reducció del dèficit un parell d'anys. Salta l'EMI i diu que les xifres són pitjors que les declarades. I, sobretot, l'institut IFO d'Alemanya nega que hi hagi una veritable millora de la competitivitat i diu que la balança exterior no és suficient per assegurar millores, atès que un augment del 17% no cobreix ni el retorn a la xifra exportada abans de la crisi. El que hi ha és l'efecte òptic que les importacions encara hagin caigut més a causa de l'atonia de la demanda. Espanya està, doncs, endeutada fins a les orelles i cap ni una de les solucions possibles és viable. Ni el rescat, perquè els cost seria excessiu. I no se'ns pot adoptar com a un land, perquè la població és massa gran. Si hi afegim el que hi pugui haver del Palau de la Música amb la FAES (Millet, vicepresident) o els homes d'Aznar a la gerència del PP i tresoreria de Bárcenas, veurem que realment, tenim mala peça al teler. Si us plau, l'últim que tanqui el llum.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.