Bagul d'estiu
No calia platja per jugar a pales
El 1928, un càntabre porta
el joc medieval a les platges
Hi ha vegades que anar a la platja es pot convertir en un esport de risc. Una d'aquestes vegades és quan et banyes a la riba o ets amb la mainada fent castells de sorra i tens un parell de palistes jugant amb aquella minúscula bola de coloraines que té tots els números per acabar sobre el teu cap o el dels teus fills.
El joc de les pales, però, no va néixer a les platges. Hi ha antecedents d'aquest joc en les civilitzacions egípcia, maia, grega, romana i a les ciutats italianes del segle XI, a l'edat mitjana.
En un tomba subterrània romana s'ha trobat una pintura que data del segle I dC en què es veu un grup de romans jugant amb una petita pilota fent servir de pales el palmell de la mà. Està acceptat que el joc s'implantà a tot Europa pel procés de romanització. En els segles XIII i XIV, s'introdueix a França una varietat del joc amb la mà, on ja s'utilitzen una mena de raquetes.
Una variant d'aquest joc es practicava a la Xina amb una bola coberta de plomes. D'allà la va importar el duc de Beaufort al seu palau de Badminton, donant nom a aquest esport.
Pel que fa a l'Estat espanyol, es juga a pilota i pala des de l'edat mitjana. Diuen les cròniques que el rei Enric I de Castella ja el practicava, com també ho va fer Felip el Bell, que precisament va morir d'una pulmonia després de jugar un partit de pales.
Ara bé, la implantació d'aquest joc a les platges es produeix el 1928 a Cantàbria de la mà de Mariano Pérez. Per aquest motiu, aquest joc també és conegut en bona part de l'Estat com
el joc de les pales càntabres.
Pérez inventa el joc a la platja de la Magdalena, a partir de recollir les pilotes que queien a la platja del proper club de tennis Santander o que eren revenudes per la canalla que recollien les pilotes a 50 cèntims de pesseta. Mariano Pérez es posa a jugar amb unes velles raquetes que ell mateix va encordar. Jugava amb els seus amics en una improvisada pista de tennis marcada sobre la sorra de la platja.
Com que el cordatge no aguanta els cops, és aleshores quan el precursor d'un joc avui universal substitueix la típica raqueta de tennis per una de fusta. Fins trobar la que li funciona arriba a fer-ne quatre prototips. Si bé inicialment Pérez i els seus amics jugaven en una zona de sorra humida, en perdre el bot passen a jugar sobre sorra seca.
També hi ha informacions que situen aquest joc a les platges de la francesa Biarritz a finals dels anys trenta, tot i que allà practicaven una modalitat diferent: les pales eren més petites i la pilota era feta d'esponja de color vermell.
Durant uns anys, es prohibeix a les platges espanyoles jugar a pales. Les ordenances municipals prohibien, a més, portar-hi transistors i jugar també a futbol. Durant aquella època, els que s'atrevien a desafiar l'ordenament municipal amagaven pales i pilota a la sorra quan s'acostaven els municipals. No només buscaven evitar les multes, sinó el comís d'unes pales que aleshores no es compraven en botigues multipreu.
