Indiscrecions

Quan algú hi posa el coll, desinteressadament, amb l'únic afany de col·laborar perquè les coses surtin bé, el que s'ha de fer és donar les gràcies. I punt. Menysprear-ho, minimitzar-ho o, encara pitjor, considerar l'altruisme com una obligació és un error de dimensions colossals. I encara és més greu si això ho fa algú amb responsabilitat institucional, representant d'un govern que, per les circumstàncies que tots sabem, no pot arribar on hauria d'arribar. Doncs en aquesta línia s'ha manifestat el director territorial d'Ensenyament, Albert Bayot. Malauradament, no creu que sigui notícia que un grup de pares de l'escola El Bosc de la Pabordia de Girona hagin estat dos dies fent tasques de millora a les aules prefabricades per poder iniciar el curs. Diu, Bayot, que totes les AMPA ho fan habitualment, això d'agafar el trepant i posar lleixes, muntar pissarres o carregar cadires i taules. I amb més “discreció i humilitat”, afegeix. No em digui, senyor Bayot, que no és humilitat el fet d'arremangar-se i dedicar hores lliures per posar a punt l'escola del teu fill! No seria més fàcil muntar una concentració de protesta el dia d'inici de curs? Què és més discret? Les seves declaracions sí que són de gran indiscreció.