La bena als ulls

Aquests dies els ajuntaments estan aprovant les ordenances fiscals de l'any vinent amb una consigna clara: no castigar més el contribuent, que sempre és el principal ase dels cops d'aquesta crisi econòmica. Els ajuntaments demostren, amb aquesta actitud, que són una institució de proximitat, sensible als problemes dels seus veïns. I no és fàcil renunciar a part de la recaptació d'impostos com a font d'ingressos. Perquè això obliga a invertir en inventiva i imaginació per fer front als desequilibris que suposa no rebre les subvencions promeses per la Generalitat i per l'Estat, i imposa la necessitat de confeccionar un pressupost minso i escanyolit, on les inversions pràcticament són inexistents i el gran projecte consisteix a anar fent. Però, malgrat tot això, la sensibilitat social existeix. Com a exemple, la iniciativa de l'Ajuntament de Blanes de pagar el rebut de l'aigua als usuaris dels pisos ocupats. Tal com deia l'alcalde, Josep Marigó: “Ens hem hagut de treure la bena dels ulls.” Doncs fora benes!