la tribuna
Errors tipogràfics
Un error tipogràfic de la burocràcia pot canviar, a pitjor, una vida. Pot tenir conseqüències impensables i imperdonables
La Marcia ja és només una ciutadana irregular. Ara no es mereix aquest país, perquè qui treballa per a ell l'ha «kagat y ven kagada»
Segur que el jutjat número 10 està pensant que la Marcia Gabriela Gasca és una exagerada (notícia publicada en El Punt del 29-7-09, pàgina 7), que no és lògic que visqui desolada per un, tan sols, error humà. Perquè és això el que són en els jutjats i a la Subdelegació del Govern: humans, ¿oi?
Només són errors, res més. Errors que, pel que sembla, caduquen. Si en el moment de cometre l'errada, el seu marit i ella se n'haguessin adonat i haguessin tramitat la queixa, la Marcia Gabriela seria una ciutadana espanyola en atur més. Però no, amics, en aquest país hi ha errors que no es poden arreglar i, per tant, ja no són errors. I aquests, poden tenir, sovint, conseqüències impensables, i per què no, imperdonables.
Els errors tipogràfics són dels més senzills de resoldre. Un accent més o menys, una vocal canviada o una consonant que no toca tenen fàcil solució. Cal posar el cursor al damunt, fer delete i tornar-ho a escriure correctament. No és el mateix dir-se Marcia que ser marcià.
Qualsevol de nosaltres es pot trobar un dia en una situació similar. És fàcil cometre errors. Sovint els teclats dels ordinadors no funcionen correctament i els funcionaris van tan atrafegats (!?) que no tenen temps de comprovar el que escriuen. Es van equivocar i ara no volen resoldre-ho.
Ja m'agradaria veure'ls cobrant un xec nominatiu d'una xifra de 5 dígits. Quantitat: 60.00 euros. O bé assistint a la Missa del Gai, en lloc de la Missa del Gall.
És bastant freqüent en els nostres dies trobar una anotació del tipus «qualsevol error tipogràfic és aliè a la nostra voluntat». Només cal navegar una mica per internet i veure que fins i tot en anuncis de venda de pisos podem trobar una expressió d'aquestes característiques al costat del preu de l'habitatge. Potser, a partir d'ara, tindrem l'excusa d'aquesta anotació per no pagar el que toca, per no acceptar segons quines coses i, fins i tot, per no acceptar la paternitat d'un fill si la inscripció en la partida de naixement té un, petit, error tipogràfic.
Però no tots els errors comesos per l'administració són tan difícils de resoldre. Recordo que quan un germà meu va veure que tots els seus amics rebien la carta per allistar-se a la mili, aleshores obligatòria, va anar a veure què passava. El van atendre de seguida. A la seva fitxa constava «Sexo: F». És clar, per això no l'havia rebut. No van trigar ni cinc minuts a solucionar-ho. No va caldre paperassa, ni anar al jutjat contenciós número 10 a denunciar-ho. Havia estat un error, tipogràfic, ben fàcil de resoldre. Van canviar una F per una M. Ja en tenien un més d'allistat al servei militar.
De sobte, la vida d'aquesta pobra mexicana és una farsa (no una farra), està casada amb un home a qui li han canviat el nom, per error. I està a punt de veure's obligada a marxar del nostre país, pel simple fet que el seu marit no és qui diu que és, per error.
¿Quina solució té ara la Marcia perquè li arreglin l'error i pugui seguir vivint tranquil·la? Només una: Marcia, divorcia't. Tu no et vas casar amb qui ells diuen que ho vas fer, el nom del teu marit està equivocat.
¿Li acceptaran aquest tràmit en el jutjat contenciós número 10? Segur que sí: li caldrà un advocat, un notari, un pis de lloguer nou, per tant, feina per a un administrador de finques; si se'l pot comprar, hi entraran els bancs, les comissions, l'haurà de reformar, pintar, moblar... Serà un ingrés extra per a la classe alta d'aquesta societat. I en canvi, els eficients funcionaris de l'administració pública no tindran més feina de la que tenen ara i podran respirar tranquils. Una persona irregular menys a regular.
I ell? El dia que rebi el paper del Cens Electoral convidant-lo a ser president d'una mesa electoral podrà al·legar que el nom que figura en el paper no és el seu i que, per tant, es queda a casa esmorzant tranquil·lament. Però compte, no fos cas que aquell dia acabés sopant a la presó per desacatament a l'autoritat. Qui sap si aquell dia esmenaran l'error tipogràfic ben ràpidament.
El meu germà, o aleshores germana sense jo saber-ho, era ciutadà català, o millor: espanyol. La Marcia, no. Ella és només una ciutadana irregular més que, malgrat treballar, cotitzar i viure des de fa anys a casa nostra, ara no es mereix aquest país, perquè qui treballa per a ell l'ha kagat y ven kagada.
