LA GALERIA
El timbre del ciclista
Després de la Guerra de Successió es van abolir les lleis del país i va començar la repressió
Imaginem un avió al qual de cop i volta li falla l'hèlix de davant. El pilot veu que para de girar i comença a suar. Per què sua ara aquest home? Una resposta possible, i fins i tot lògica, és dir que ara sua perquè l'hèlix li feia de ventilador i el refrescava. Heus aquí un petit exercici d'anàlisi de fets, de relacionar i d'intentar entendre causes de les coses, un exercici necessari si volem comprendre el que ens passa individualment i també col·lectivament com a societat. L'exemple anterior demostra que, a partir de fets objectius com l'avaria de l'hèlix i la suor del pilot, es pot arribar a conclusions errònies. I passa sovint. Per exemple, s'equivoquen ara els que analitzen i interpreten les causes del moviment independentista a Catalunya atribuint-lo a la dèria d'una persona o d'uns partits polítics. Les relacions entre Espanya i Catalunya estan avariades a les portes del 2014, l'any que en farà tres-cents del final de la Guerra de Successió, una guerra que va existir i s'explica, de moment, a les escoles de Catalunya, la nació que la va perdre. Després de la guerra es van abolir les lleis del país i va començar la repressió i la dominació. D'això en fa tres segles, una eternitat, és veritat, però no ha existit mai un aniversari que hagi incidit o connectat amb tanta força amb el present. Alguns fets històrics són tossuts. S'arrapen al record de la societat perquè no volen desaparèixer i de vegades, quan tenen tant de significat, tornen a agafar força. Trenta anys de democràcia, d'intents de buscar una relació beneficiosa per a les dues parts, han provocat frustració. Sorprèn i espanta la frivolitat dels que ho redueixen tot al desafiament d'un polític i encara més la ingenuïtat dels que proposen tornar-ho a provar. “La broca del meu rellotge es mou i marca l'hora, i al mateix moment sonen les campanes de l'església veïna, però això no em dóna el dret de concloure que la posició de l'agulla sigui allò que faci tocar les campanes.” Ho escriu Tolstoi a Guerra i pau per il·lustrar els errors en què es pot caure en interpretar les causes dels fets històrics, errors que segur que existeixen, diu, quan els fets s'atribueixen a la voluntat de “reis, capitans i ministres”.
El ciclista passa fent sonar el timbre i molts segueixen pensant i dient que és el timbre allò que el fa avançar, de manera que si el timbre parés de tocar s'aturarien automàticament les cames i el cor que l'impulsen. No entenen d'avions, ni de rellotges, ni de timbres... No han entès res.
