Els mitjans de comunicació sud-catalans han rebut amb curiositat i aplaudiments la notícia d'una conversa privada en català entre Kendji Girac i Manuel Valls. Girac ha estat el guanyador del concurs de cançó The voice al canal públic TF1. I és també un membre de la comunitat romaní de Perpinyà; és a dir, un gitano de la capital del Rosselló. Valls és primer ministre i va nàixer al barri d'Horta de Barcelona. Així com flueixen la vida i les crisis, la cosa més normal del món és que un gitano de Perpinyà i un paio del barri d'Horta s'entenguin en català. A París i a la Meca. Perquè la comunitat gitana de Perpinyà, que s'agrupa sobretot al barri de Sant Jaume, i la comunitat autòctona o integrada d'Horta s'expressen en català. I no hi ha res a celebrar. Encara que alguns analfabets haurien de reflexionar sobre els prejudicis lingüístics o socials que arrosseguen. L'altra cara de la realitat és igualment “natural”, però més aspra. Perquè la llengua de la gran majoria dels catalans de Perpinyà, i de tot el Rosselló, és el francès. I la llengua de la majoria dels catalans que viuen a l'àrea metropolitana de Barcelona és el castellà. Concretament, segons la darrera enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat, només el 27,8 per cent d'aquesta part del territori tenen el català com a “llengua habitual”. Kendji Girac patiria en l'àrea metropolitana de Barcelona perquè no sap castellà. Manuel Valls patiria a Perpinyà perquè l'entenguessin en català. I això ja no estranya. I això fa patir.