Una V que farà història

Darrerament per les xarxes socials es fan recordatoris de com diaris d'abast estatal van donar una gran importància a la poca inscripció que hi havia a la V de l'Onze de Setembre, en els primers moments en què es va obrir la possibilitat d'apuntar-s'hi. Evidentment la majoria de comentaris es demanen el perquè ara aquests mateixos mitjans no es fan ressò del que ja és una evidència: que la V de dijous vinent serà una mobilització massiva i festiva, possiblement de les més grans si no la més gran que s'hagi conegut mai a Europa per un motiu com aquest. Ja hi ha més de mig milió d'inscrits i la xifra pujarà de manera notable, però tothom té clar que hi haurà tres o quatre vegades més gent als carrers de Barcelona, com l'any passat a la Via Catalana, en la qual hi va haver 400.000 inscrits però els participants van ser molts i molts més. No cal perdre el temps amb aquests diaris als quals les xarxes es refereixen, perquè no deixen de ser estructures d'Estat al servei del poder, sigui qui sigui qui l'ocupi. Del poder espanyol, evidentment. Per tant, ni ara faran portades dient que la V tindrà una participació que ho petarà, ni l'endemà de la Diada voldran reconèixer el que esperem que passi. Ans al contrari. Ja es poden preparar per buscar tots els defectes del món en una concentració que està pensada perquè, de manera festiva i desacomplexada, els ciutadans de Catalunya que ho desitgin diguin que volen votar i que volen votar que sí. Ja veuran que la concentració de Tarragona feta per Societat Civil Catalana tindrà un tractament meravellós en comparació. I no només en els mitjans estatals i els catalans que pensen en clau espanyola, sinó també en els mitjans nostrats. I tot i això diran el que diran. Però, mirin, que diguin el que vulguin. Els qui no ens deixen votar són els espanyols. Els qui amenacen amb la força són també unionistes. Els qui prohibeixen presentacions de llibres, com la de Victus a Holanda, cobren de l'Estat, o sigui de nosaltres, i són uns intolerants. Però després som els catalans els intolerants i els que ens hem de sentir a dir nazis. Sigui per part d'una plagiadora, sigui en boca d'un ministre hooligan. Són així i no poden evitar-ho. I mentrestant la majoria del poble català el que fa és dir que vol votar. I allà encara pensen que és cosa del president Mas i de quatre més. No han volgut veure de què anava la cosa i ara no saben com posar-s'hi sense fer servir les armes de sempre: la por. Però no se'n sortiran.