Opinió

Viure sense tu

‘Somnàmbuls'

El llibre de Clark explica com Europa va anar
a la guerra el 1914

Quan el president francès Raymond Poincaré va rebre, el 28 de juny del 1914, un telegrama que li anunciava l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran i de la seva dona, Sofia Chotek, a Sarajevo, el van enxampar a l'hipòdrom, i l'home es va esperar que s'acabés l'última cursa. És clar que l'emperador Guillem era de viatge de plaer al seu iot i el príncep Alfons Clary-Aldringen caçava als boscos de Bohèmia. Les elits no comptaven que Gavrilo Princip disparés aquell dia i a aquella hora els trets mortals que van suposar la tercera guerra dels Balcans i la primera guerra europea. Eren altres temps. L'Europa de començament del segle XX, la dels grans imperis, estava dominada per grans dosis de militarisme. Els dirigents, emperadors i reis anaven als actes oficials vestits de militar, tot eren revistes, desfilades i les despeses militars suposaven una bona picossada. Al costat d'això, la vella diplomàcia era opaca i funcionava amb promeses i acords bilaterals secrets.

Christopher Clark ha escrit un dels bons llibres de l'any que deixem enrere: Somnàmbuls, en què explica com Europa va anar a la guerra el 1914. Somnàmbuls els protagonistes del llibre, farcit de documents i detalls que poden semblar trivials, com ara que el cap de l'estat major austríac Hótzendorf estava més pendent d'un amor, entre els anys 1907 i 1914, que no pas de la informació política i militar que s'acumulava al seu despatx.

La primera guerra encara no té una causa clara; segons Clark, els seus actors eren somnàmbuls, vigilants però cecs “inconscients davant la realitat de l'horror que eren a punt de dur al món”. No acabaven d'entendre el que hi havia en joc. Amb la guerra passada, cada estat va explicar la història com va voler, cadascú es va justificar, i es va espolsar la responsabilitat. I tot plegat semblava inversemblant. És el mateix que segueix passant al segle XXI, en què les incerteses i els vertígens tenen ara suports digitals i nova tecnologia, però la barbàrie dels trets té el mateix regust somnàmbul.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia