Opinió

la crònica

Un atemptat terrorista o com infondre por

La ponència de l'expert en el maneig de situacions traumàtiques en emergències Francisco Duque, ahir, unes hores després de donar-se per tancats els episodis violents de París, no podia ser més oportuna. “Un atemptat terrorista busca deixar l'empremta de por i angoixa. Independentment dels fins que persegueixen, el que pretenen els seus autors és aconseguir avantatge mitjançant la por”, va exposar el psicòleg clínic de l'hospital Gregorio Marañón de Madrid, que va inaugurar, magistralment, la segona edició del curs de postgrau en intervenció psicològica en crisis i emergències, que va tenir lloc a l'auditori del parc científic i tecnològic de la UdG. Després d'anys experiència en l'atenció a víctimes de desastres naturals, d'accidents violents i d'atemptats, com ara l'11-M, Duque va reconèixer que, a mesura que passa el temps, més convençut està que és la por i no l'amor allò que veritablement mou l'ésser humà. I potser va ser per aquest tipus de confessions, juntament amb un discurs basat en casos reals, tots altament colpidors, que Duque va guanyar-se de seguida al públic, a pesar dels problemes de so i del fred gèlid que feia a la sala. Cal dir, però, que el fet que comencés la conferència anunciant, irònicament: “No he vingut a parlar del meu llibre –és autor de Superando el trauma: la vida tras el 11-M–” li va donar una molt bona entrada.

L'expert, que en tot moment es va mostrar convençut de la capacitat de les persones per superar fets traumàtics, va prestar una especial atenció als accidents de trànsit, de què va dir que són “els grans oblidats” quan es parla de situacions traumàtiques. “Hi estem completament immunitzats. Els morts a les carreteres són només dades estadístiques fins que, és clar, tenen noms i cognoms”, va fer notar. I a mode de reivindicació va deixar anar un nombre: 20.000. Vint mil és el nombre de morts per accidents de trànsit que s'han produït a les carreteres de l'Estat des de l'atemptat d'Atocha, fa prop d'onze anys, i que va ser l'acció gihadista en sòl europeu amb més víctimes (191 morts).

Aquest psicòleg clínic va defensar que, davant d'una situació d'emergència, només hi intervinguin persones formades. Per tant, res de voluntaris. “Per poder ajudar una altra persona, s'han de tenir resolts els propis traumes, perquè, si no, aquests últims s'activen de forma inesperada, sense saber com, i produeixen angoixa”, va argumentar. Duque sosté que, tenint compte que la vida que vivim “no és cap assaig, sinó la funció definitiva”, ens hem d'estar de voler fer d'herois i arrossegar un llast que no ens pertany.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.