A la tres
Es veu que sortim de la crisi
“Si això és la fi de la crisi, tornarem a entrar a la bonança pel mateix lloc”
Les últimes dades macroeconòmiques que s'han anat publicant els últims dies sembla que han desencadenat les campanes de l'optimisme en alguns sectors que quan es miren les vaques que pasturen pel país ja les veuen una mica més formoses, si més no menys flaques que mesos enrere, per no dir uns quants anys, els que fa que viuen en el règim estricte d'aquest aprimament que les ha deixades amb la pell i les banyes.
Resulta que el producte interior brut (PIB) català del 2014 ha experimentat la crescuda més important des del llunyà exercici del 2007. Com si, després dels reglamentaris set anys de mala sort per haver trencat aquell mirall en forma de bombolla immobiliària, ara hagués de ressorgir un període de bonança. Hi ha altres indicadors, segons els experts, que abonen aquesta teoria de la tímida resurrecció material. La venda de cotxes es dispara, el comerç també sembla que repunta i, fins i tot, qui ho havia de dir, els contractistes d'obres reviscolen amb unes estadístiques menys catastròfiques de les que han ensorrat el sector del totxo fins a nivells desesperants.
En resum, els arguments per veure el got mig ple serien elements d'aquesta mena, és a dir un PIB a l'alça però sense redistribució ni generació d'ocupació, comprar-se un cotxe nou, consumir més, i fer més pisos. Us sona la lletra? I la música. Tot plegat, la mateixa salmòdia de sempre. Si cal creure els símptomes de represa, tots els indicadors fan pensar que tornarem a entrar-hi per la mateixa porta que en vam sortir. Set anys de depressió que hauran servit per no aprendre ben res ni refermar alternatives. Set anys de crisi i es continua fiant la millora a l'economia de depredació. Set anys i som al cap del carrer. Com a màxim, tot està a punt per tornar a engreixar la vaca fins que torni, topant de cap amb una i altra soca, a entrebancar-se amb la mateixa pedra. És cega. O potser els cecs són els pastors.
