Mala peça al teler?
El bagatge no és cap garantia vist el rescat de la banca espanyola i l'aniquilació de les caixes amb episodis com el de Bankia
Estem assistint des de fa set anys a un període de crisi que significa un augment de les desigualtats socials i l'empitjorament del poder adquisitiu de la classe treballadora tant pel que fa als salaris com a les prestacions de l'estat del benestar que, a més de la sanitat i la cultura, són objecte de retallades. Resulta, en efecte, sorprenent que en una situació com aquesta hi hagi aquí i a d'altres països una creixent feblesa de la classe treballadora i del moviment sindical. És pura resignació, és consciència de la pròpia incapacitat o és que els líders del moviment obrer ja s'han incorporat al sistema? A Espanya, per exemple, dels jerarques de Comissions Obreres ja n'hi ha 51 de col·locats amb cotxe “oficial”. Són gent sortida del poble i disposada silenciosament a no tornar-hi a entrar. Curiosament la resposta a les retallades socials és d'apatia, passivitat i falta de reacció. Els potents sindicats dels EUA (AFL-CIO, UAW, etc) no són ja combatius com abans, sinó que mostren una resignació inimaginable en el passat i sense cap acció conjunta amb els qui ara canalitzen les protestes al marge del moviment sindical organitzat. I això que els problemes de la zona euro són relatius a la incapacitat per assolir una convergència dels salaris i dels costos laborals als països de l'àrea. El problema radica, doncs, en els desequilibris, però això és difícil fins i tot en una unió monetària per insuficient o imperfecta que sigui per culpa de la persistència de les desigualtats.
Cal estar, per tant, ben amatent a com evolucionen les coses aquí entre nosaltres i en d'altres latituds i parar atenció a la informació que difonen els organismes internacionals. Per exemple ara mateix encara estem paint l'últim informe del Banc Mundial. Diu que els països rics han d'assumir que hauran de tornar a créixer, per compensar l'irregular comportament dels països emergents i en desenvolupament. Sobretot, perquè aquesta frenada fa l'efecte que tindrà una durada d'anys. Com a clar exemple d'alentiment estructural. És per això que estan disposats a cedir el paper de motor del creixement als països més madurs, com ara els EUA. El Banc Mundial avisa que el pronòstic és d'un creixement del 2,8%, cosa que sembla adequada en vista que els beneficis de la rebaixa del preu del petroli han estat inferiors a les previsions massa optimistes que es van formular. En resum, només l'Índia sembla ben situada per cobrir les previsions efectuades. Mentre que el Brasil, amb problemes de corrupció i de Petrobras, veu empitjorar les dades que ja de sortida eren força negatives. I tot passa mentre l'enigmàtic Rajoy ja té pensades les cures noves per al partit i el govern sense tenir present la plana sencera que la revista humorística Mongolia dedica al nou soci del PP que la publicació satírica presenta com a “Primo de Rivera” potser per allò de no ser ni de dretes ni d'esquerres, sinó de les empreses de l'Ibex, La Caixa, la CEOE o qualsevol poder fàctic que l'ajudi en la seva implantació territorial afavorida pels qui li aplaudeixen la promiscuïtat erga omnes amb l'únic ingredient d'un pretès “sentit d'estat” que de moment és com el valor dels reclutes per allò que el valor se'ls suposa.
Aquí, però, els possibles candidats per agafar el timó més aviat s'orienten en una altra direcció. En Margallo i la seva recent esposa i secretària general del seu ministeri, Sra. Goimendi, han reclamat de ser destinats a l'OCDE a París. O bé com el ministre Guindos està pressionant per convertir-se en president de l'Eurogrup. Després de formar part de la cúpula de Lehman Brothers quan va fer fallida i va estar a punt de ser una ruïna per a les finances del món sencer, ara es belluga per situar-se a Brussel·les. Veurem si guanya la partida contra Holanda i d'altres països de la UE. El bagatge no és cap garantia vist el rescat de la banca espanyola i l'aniquilació de les caixes amb episodis com el de Bankia, però ja se sap que de més verdes en maduren. Tal com va comprovar el ministre Cañete de via conjugal de Domecq i negocis amb Gibraltar segons diuen. Hi ha, però, algunes coses que funcionen en aquest país. Per exemple, el que escriu al F.T. Simon Kuper quan diu que Johan Cruyff va inventar el futbol modern i va construir la catedral que Guardiola es va encarregar de renovar. I també la cadena Inditex-Zara s'ha convertit en líder mundial del comerç i fabricació de confecció, amb presència a 88 països sota el lideratge d'Amancio Ortega. Déu n'hi do, oi?
