TANT X TANT
Entre Berlín i Atenes
En cinc anys, l'economia del
país hel·lè s'ha enfonsat un 25%
La crisi grega està enrocada entre les posicions del govern alemany, centrat en el repagament del deute, i el grec, que vol obtenir diners. Cap de les dues posicions és gaire sensata. Berlín treballa sota l'esquema del rescat condicional: donar diners a canvi de reformes. És un bon marc conceptual, sempre que les reformes funcionin. En cinc anys, Grècia ha aprovat set paquets de retallades, l'economia del país s'ha enfonsat un 25% i el deute s'ha disparat a gairebé el 200% del PIB. Això sí, el dèficit públic ha passat d'un insostenible 15% a un superàvit primari: el govern grec ingressa ara més del que gasta abans d'interessos i repagaments. Alemanya insisteix a aprovar mesures que facin que els grecs passin de només flotar a poder repagar, com ara apujar l'IVA. L'efecte a curt termini d'aquestes mesures pot revertir-se ràpidament amb una caiguda del consum. El balanç dels set paquets anteriors fa pensar que centrar-se en el curt termini és contraproduent per als creditors.
De l'altra banda, Atenes demana una cancel·lació parcial del deute però no vol gaires contrapartides. Si Berlín insisteix en polítiques poc intel·ligents, les d'Atenes són infantils, com el referèndum de diumenge. És bo consultar la gent en polítiques clau, sempre que els tractis com a adults i expliquis quines són les dues opcions. Altrament, els ciutadans voten per no pagar el deute i acaben descobrint que el pagaran ells en forma de dipòsits bancaris congelats. El govern de Syriza s'està negant a retallar prestacions que no tenen els països als quals demana diners, com assenyalen els eslovacs o lituans. Això és
inconsistent i té un punt d'immoral.
Cal un pla que es centri en el repagament a llarg termini. Això implica abandonar les temptacions de les mesures a curt termini per part alemanya però també a una cessió de sobirania significativa per part grega. Per assegurar la comunió d'interessos de les dues parts, seria convenient estudiar una quitança en 1 any i vincular els repagaments al creixement, de manera que els creditors cobressin més si l'economia anés bé. Alemanya també necessita fer que els que pressionen ara perquè Grècia no surti de l'euro es rasquin la butxaca. Que els americans assumeixin part de la despesa militar grega, que els xinesos hi posin infraestructures logístiques i que la gran empresa alemanya hi inverteixi directament, per treure l'economia grega del binomi turisme i sector públic. Des de l'òptica catalana, la situació entre Berlín i Atenes guarda moltes similituds amb Barcelona i Sevilla. Amb una diferència clau: Barcelona no té poder polític i enlloc d'enviar diners a canvi de tenir deute andalús tenim solidaritat forçada a canvi de res. Això sí, també estem condemnats a entendre'ns.
