Multidocència
Possibilita aprenentatges més profunds i significatius perquè es sostenen a partir d'ambients facilitadors de l'aprendre junts de forma col·laborativa
Fruit de les iniciatives d'innovació educativa que, en els darrers temps, prenen protagonisme en el nostre país, està sorgint una alternativa al clàssic binomi d'una classe, un professor. I si afinem més: un espai, una hora, una matèria, un especialista docent d'aquesta matèria, una edat cronològica, un curs d'etapa, etc. Un sistema, doncs, estàtic i tancat, poc funcional davant els reptes que tenim plantejats.
Els nous escenaris pedagògics innovadors són l'avançada d'uns canvis que a curt termini ens han de portar a un replantejament del model curricular, didàctic i organitzatiu dominant al nostre sistema educatiu. I dins d'aquest nou paradigma emergeix, també, un rol diferent per al professional de l'ensenyament. Aquests nous espais no es poden liderar des de la docència individual per la complexitat organitzativa que suposen, per la lògica que els sustenta –el treball en equip és més eficaç– i per les noves exigències socials i pedagògiques que reclamen una atenció molt més personalitzada i inclusiva de tot l'alumnat. També, la docència en equip i, com a conseqüència, la multidocència d'aula, possibilita aprenentatges més profunds i significatius perquè es sostenen a partir d'ambients facilitadors de l'aprendre junts de forma col·laborativa –tots ensenyen, tots aprenen de tots.
Aquest plantejament necessita la
formació d'equips de mestres i professors amb diferents perfils, polivalents i complementaris, que junts
planifiquin, reflexionin sobre la
pràctica i avaluïn; que de manera
conjunta realitzin projectes interdisciplinaris i transversals i, naturalment, que treballin junts a l'aula;
dos, tres, quatre professors conjuntament, depenent del projecte o de l'activitat concreta.
Cal canviar la mentalitat docent de pensar que la seva feina consisteix, bàsicament, a posar-se ell sol davant un grup d'alumnes i amb una matèria concreta per ensenyar. Ara ja no té sentit, ni resulta eficaç, intentar impartir el coneixement de forma isolada i compartimentada. Al contrari, ens calen plantejaments curriculars holístics, relacionals i sistèmics. En aquest context, l'aprenentatge no pot ser només una tasca individual, per contra s'escau que sigui compartida i treballada en grup i, així, enriquir-se de les aportacions dels altres. En aquests escenaris d'aprenentatge col·laboratiu els mestres i professors, treballant i presentant-se en equip, ofereixen l'oportunitat a l'alumnat de disposar de diversos referents docents, la qual cosa els pot permetre gaudir de la complementarietat d'explicacions, reflexions, accions i models actitudinals i axiològics proporcionats pels equips de professors que, de forma simultània, tindrà al seu abast.
La multidocència significa un canvi copernicà de l'organització dels centres, atès que l'horari ha d'incorporar, a més del temps didàctic amb els alumnes, l'espai i el temps previ que l'equip docent necessitarà per coordinar la seva intervenció. Així mateix, posteriorment, caldrà disposar d'espais per a la reflexió sobre allò que ha succeït durant les activitats pràctiques i que permeti, també en equip, reorientar les intervencions següents. Per tot això, urgeix desplaçar l'eix de la formació dels nostres mestres i professors, des del foment actual de les competències individuals cap a les compartides per, així, garantir un treball eficaç dels equips multidocents amb els seus grups d'alumnes. Tota una revolució educativa al nostre abast.